EXCURSIÓ (Ep.!!) DIUMENGE-16 JUNY-19 ; "Volta circular per Viladrau , la ruta de les 18 fonts"
DURADA : 5 hores ( Efectives i sense comptar parades)
RUTA CIRCULAR : 16´80 kms.
DESNIVELL : 675mts. acumulats de pujades
DIFICULTAT : MITJANA
DIFICULTAT : MITJANA
COORDINADOR : Josep Ma. Soms mòbil (669 41 43 39)
EL TEMPS: https://www.meteoblue.com/es/tiempo/pronostico/semana/viladrau_espa%C3%B1a_3105923
EL TEMPS: https://www.meteoblue.com/es/tiempo/pronostico/semana/viladrau_espa%C3%B1a_3105923
MATERIAL A PORTAR: Botes de muntanya (millor de canya alta)- Pals de Trek - Roba d'acord amb el temps - Gorra -crema solar - avituallament: esmorzar i dinar , i beguda
SORTIDA : 8: 00 Hores ( Ep...!! amb l´horari) al BAR NÚRIA... ( A PROP DE L'ESTACIÓ RENFE DE GIRONA )...VENIR PUNTUALS I ESMORZATS.
8: 10 Hores...Al pavellò de Fontajau...per deixar cotxes.
8: 50 Hores. A Coll de Ravell...sortida a Viladrau , a l´eix Transversal.
Agafarem la Ctra. GI - 543 fins aViladrau.
9: 20 Hores,aparcarem al llarg de tota l´avinguda del Montseny , 23- 27 a Viladrau.
ITINERARI : Molí Vell , Font del Cristall , Font Mirall del Pujol , Font del Corral , Font Rupitosa , Font Fusta Morta , Font Avet Blau , Font Ciri , Font de Llops , Sant Francesc d´Asis , Font dels Pastors , Font de Vilarmau , Font del Noi Gran, Font del Ferro , Font de les Paitides , Font Sot de Can Rosell , Font Miquel , Font Jep Sabater , Font de l´Erola , Font l´Oreneta , Viladrau.
 |
Nova ruta de fonts, aquest cop al massis del Montseny i més concretament al terme municipal de Viladrau. La diferència amb la ruta de fonts d'Argentona (molt aconsellable per la qualitat i conservació de les fonts) és que a Viladrau trobarem més fonts i que moltes d'aquestes raja més aigua. Ara bé, no vam trobar cap font on ragés aigua picant, com si que passa a Argentona.
orriusteam.blogspot.com
|
La font de Vilarmau fou renovada totalment l'any 2009, guanyant en presència amb el gran mur central i els seus laterals que s'obren i contenen cadascun un banc a banda i banda. En la renovació, però, es va aplicar un regulador del cabal de l'aigua i ara raja a voluntat del que controla l'aixeta, en el moment que nosaltres vam visitar-la hi havia aigua.
La font del Ferro la trobem ensotada amb un broc petit amb aigua ferruginosa. Les pedres dels voltants es cobreixen d'un rovellat rogenc. Amb un sota bosc de bells castanyers caiguts i un parell de verns que refresquen les seves arrels al bassal que neix torrent avall. La paret que sustenta el broc de la font, trobarem unes lletres d'un poema de Mª Antònia Salva, que diu: "Flor que creix per tota banda, en record d'aigua o de plor, jo vul fer-ne la garlanda pels silencis del meu cor".
La font de l'Oreneta la trobarem en una placeta de sorra recollida i aïllada alhora per uns bells i imponents pollancres. Una paret de pedra acull una estela d'arenisca en homenatge a Guerau de Liost i a la mateixa font, que va ser inaugurada el 1936. Sota mateix del pedró d'arenisca acull el petit brollador i l'ornamental pica de granet. A banda i banda s'allarga un pedrís de pedra per delit dels caminants. 
La font és un tub metal·lic encastat a la roca del marge, per on raja l'aigua que cau a un bassal de pedra arran de terra i després s'escola a través del camí per anar a trobar el torrent del Termenal. Al costat dret de la font trobarem un banc obrat de pedra per seure i també un pedró d'arenisca commemoratiu instal·lat l'any 2000. Al pedró hi ha una branca d'heurea i dos textos breus. El primer, atribuït al Cabdil Seattle, i el segon al Centre d'Educació Ambiental Aula de Natura Santa Marta.
Algú afirma que el nom de la font té origen en aquesta visio cap al norc, doncs la font és orientada cap a Rupit. Altres afirmen que el nom prové del llatí "rupes" (roca), en honor del gran penyal d'on sorgeix la font que brolla bigorosa i fresca.
La font de Llops vessa la seva aigua des d'un broc de ferro que sorgeix d'una gruixuda paret de pedra fosca. A la dreta de la font hi ha un banc de pedra que permet la contenció de les terres i més amunt una gran roca amb el nom de la font i una dedicatòria al primer centenari del poema"Canigó", que és un llibre de 1886 escrit per Jacint Verdaguer.
La font rep el nom pels últims llops (dues femelles i tres mascles) abatuts al Montseny a les darreries del segle XIX.
NI EL COORDINADOR NI LA COLLA PERDUTS ES FAN RESPONSABLES DE QUALSEVOL INCIDENT... ÉS DEURE DE L´EXCURSIONISTA ESTAR FEDERAT A LA F.E.C.C I PORTAR LA TARJA QUÈ ÉS L'ASSEGURANÇA EN CAS D´ACCIDENT.
Sortirem d'aquest bosquet ombrívol continuant el camí de baixada fins a trobar una pista. Pocs metres més avall girarem a la dreta fins a trobar la font de les Paitides. La font dóna nom al veïnat (o el veïnat a la font?)
Font de les Paitides.
El nom li prové de "feixes partides". El poeta Jaume Bofill i Mates li va donar el nom de Paitides, nom adoptat per les dones d'aigua o nimfes, que a la nit de Sant Joan, de manera breu i fugissera apareixen només per alguns mortals. És tracta d'una surgència considerable, que porta a molts veïns i visitants a fer cua amb garrafes per tal de proveir-se de bona aigua. Raig constant entremig de feixes, la majoria ara abandonades, per cultius d'avets i alguna de mongetes del ganxet.