dimarts, 23 de novembre del 2010

EXCURSIÓ DIUMENGE 28 - NOVEMBRE 2010 " DE SANT HILARI SACALM AL PIC DE LES FORMIGUES "

COLLA PERDUTS ( DISPOSEM D´UN BLOGS ,PER ACCEDIR-HI PODEU CLICKAR EN AQUEST ENLLAÇ : http://collaperduts.blogspot.com/ - GRUP D´AMICS DE GIRONA www.amicsdegirona.com - VICENSOS - POKAPOCKS.

EXCURSIÓ DIUMENGE 28 - NOVEMBRE 2010 " DE SANT HILARI SACALM AL PIC DE LES FORMIGUES "

DURADA : 4 HORES ( SENSE COMPTAR PARADES).....PORTAR BOTES DE MUNTANYA , FOLRO POLAR , GORRA ,GUANTS , CHUBASQUERO , BEGUDA I DINAR.

DESNIVELL : 410 MTS
RUTA CIRCULAR : 13 KMS.
DIFICULTAT : MITJANA

SORTIDA : 8 : 00 HORES AL BAR NURIA....VENIR PUNTUALS I ESMORÇATS.... ( ATENCIÒ AMB L´HORARI ).

8 : 40 VINGUENT PER L´EIX TRANSVERSAL , QUEDAREM A LA ROTONDA D´ENTRADA A ST. HILARI SACALM.

COM ES DIA D´ELECCIONS , FEM L´EXCURSIÓ MÈS CURTETA PER POGUER ANAR A VOTAR TRANQUIL.LAMENT.
LES VISTES ALDEMUNT DEL PIC SON MARAVELLOSES I A LA TORNADA TROBAREM 2 FONTS.

Descripció: És el cim més alt de les Guilleries, amb 1204m i és una muntanya molt visitada pels excursionistes d’arreu. Antigament hi havia un castell de guaita dels senyors del terme, però els terratrèmols del s. XV l’aterraren i no es reedificà. Posteriorment s’hi féu una capella dedicada a Sant Miquel, però a principi del segle XX ja presentava molt mal estat. Actualment només ens resten uns mestres de paret vertical i la base d’una torre guaita. Des del 1957 hi ha una creu de ferro que fa al•lusió a la llegenda de les formigues.

LLEGENDES DE SANT MIQUEL DE LES FORMIGUES - SANT HILARI SACALM
Sant Miquel és el cim més alt de les Guilleries, amb 1204 m, i fins als terratrèmols del segle XV hi hagué instal·lat un castell de guaita. Més tard s'hi ubicà una ermita de la qual ara en queden quatre pedres.
El panorama que es divisa des d'allà dalt és impressionant.
La llegenda diu que una vegada uns pescadors, quan tornaven a casa després d'haver realitzat una bona captura, es trobaren involucrats en una forta i inesperada tempesta. El vent semblava que bufés de tots costats, la visibilitat era mínima i la por al naufragi envaïa els cors de tos els homes de mar i semblava que només restava encomanar-se als poders celestials.


El pescador de més edat no havia vist mai una cosa semblant i davant la precària realitat va prometre que si sortien d'aquella situació, a la primera muntanya que albiressin hi edificarien una capella. La primera que varen veure fou la de Sant Miquel, ben visible des de la costa. La tempesta amainà, els pescadors pogueren arribar a les seves llars i s'acomplí la promesa amb l'edificació d'una senzilla capella dedicada a l'advocació de Sant Miquel Arcàngel.

Una altra llegenda diu que antigament les formigues es feren mestresses de la muntanya de Sant Miquel, que hi tenien els seus nius soterranis i s'hi acumulaven sense saber el perquè. Els petits animals corrien per tot arreu, tant dintre com fora de l'ermita i d'aquí que sovint s'enfilessin a l'altar que presidia la capella, on hi havia una imatge de l'àngel sant, que en actitud pacífica tenia en repòs la seva serpentina espasa, amb la punta baixa i fixada a terra.

Resulta, però, que una formiga va gosar enfilar-se per la cama del sant i fer-li una pessigada i d'aquesta, com si fos humana, en sortí una gota de sang. El sant, molt molest i enfadat, brandant l'espasa a l'aire, va condemnar totes les formigues del territori per aquella irreverència i va dir que moririen totes i també les que posteriorment hi accedissin pels segles dels segles. La gent trobava pilons de formigues mortes al peu de l'actual creu que guarda el cim.

D'aquí ve que l'ermita prengués el nom popular de Sant Miquel de les Formigues i que no s'ha perdut mai més.
Actualment el cim està presidit per una creu amb grosses formigues de ferro, que li fan companyia i segueix essent un lloc de pelegrinatge de la gent de la contrada.




NI EL GUIA ,NI LA COLLA PERDUTS , ES FAN RESPONSABLES DE QUALSEVOL INCIDENT....ES DEURE DE L´EXCURSIONISTA , EL ESTAR FEDERAT A LA F.E.C.C..., I PORTAR LA TARJETA , QUE ES L´ASEGURANÇA EN CAS D´ACCIDENT.