EXCURSIÓ(Ep.!!)DIUMENGE13-DESEMBRE 2015:
" OSSOR-ST. MIQUEL DE LES FORMIGUES (1203 mts.)"
DURADA : 6:15´ hores ( Efectives i sense comptar parades)
DESNIVELL : 1000 m. acumulats de pujades i els mateixos de baixada
RUTA CIRCULAR : 21 km 
DIFICULTAT : MITJANA-ALTA
G.P.S. 
Track/Waypoint 
MATERIAL A PORTAR: Botes de muntanya (millor de canya alta)- Pals de Trek - Roba d'abric d'acord amb el temps d'hivern - Jaqueta de Gore - Folre polar - guants - Buff - Gorra - Si el temps pintés petites plutges portar capelina o similar- avituallament: esmorzar i dinar - 1 cantimplora amb mínim un litre d'aigua .
SORTIDA : 8: 00 Hores al BAR NÚRIA... ( A PROP DE L'ESTACIÓ RENFE DE GIRONA )...VENIR PUNTUALS I ESMORZATS.
8: 30´ Hores al pàrquing del supermercat Dia (abans Champions)...al cantò de la rotonda d´Anglès.
8: 50´ Hores aparcar a l´entrada d´Osor , vinguen d´Anglès ( 330 mts d´alçada).
FONT SA GUARDA
La Riba d'Amunt
Colors de tardor a la carena de Sant Miquel de Solterra
Avança el capvespre per la vall d'Osor (Clickar aldemunt....!!!)
Des de Sant Miquel de Solterra - Puig de les Formigues (Clickar aldemunt....!!!)
NI EL COORDINADOR NI LA COLLA PERDUTS ES FAN RESPONSABLES DE QUALSEVOL INCIDENT... ÉS DEURE DE L´EXCURSIONISTA ESTAR FEDERAT A LA F.E.C.C I PORTAR LA TARJA QUÈ ÉS L'ASSEGURANÇA EN CAS D´ACCIDENT.
Sant Miquel Solterra
Sobre el fenomen de les formigues alades:
Cada any al cim de Sant Miquel de Solterra o de les Formigues, quan tomba l'estiu, a les darreries d'agost o primeries de setembre, segons les circumstàncies meteorològiques, grans estols de formigues alades s'enfilen muntanya amunt, obeint llurs signes fisiològics, i un cop al cim van morint progressivament en quantitats sorprenents. El fenomen es va repetint cada any des de temps immemorials. Aquest fenomen no és exclusiu del cim de Solterra, sinó que es repeteix en molts altres indrets, tals com la muntanya de Sant Antoni a Sant Joan de les Abadesses, o al cim del Bellmunt a Sant Pere de Torelló.
Les formigues alades, que volen lentament formant grans núvols, no són una espècie diferent, sinó els membres reproductors de les colònies que surten del niu per desenvolupar-se.
En una colònia hi ha quatre tipus de formigues, les obreres, femelles estèrils que dediquen la seva vida a buscar aliment, construir el niu i cuidar de les cries, els mascles, les femelles, que són alimentades de forma diferent per generar noves reines i finalment la reina que pot ser una o vàries depenent de l'espècie. Els mascles i les femelles, quan aconsegueixen la fertilitat, abandonen la colònia en eixam a la recerca d'una parella i aquest és el dia que podem observar el fenomen de les formigues alades.
Quan finalment troben la parella perfecta (normalment les busquen d'una altra colònia), s'aparien en l'aire i una vegada fecundades les femelles, els dos tenen una destinació ben diferent, els mascles cauen al terra i moren i les femelles baixen a terra, i s'arrenquen les ales amb les mandíbules. Aquest fenomen es duu a terme abans d'una pluja imminent, perquè a l'esta la terra humida és més fàcil fer forats, posar els seus ous i convertir-se en les reines del formiguer.
Per aixo en les creences populars es relaciona a les formigues alades amb senyals de pluja, amb dites tant eloqüents com; "Formigues alades, terres mullades", científicament se sap que les formigues després de les altes temperatures de l'estiu, poden detectar l'augment d'humitat que precedeix a les tempestes.
