COLLA PERDUTS ( DISPOSEM D´UN BLOGS ,PER ACCEDIR-HI PODEU CLICKAR EN AQUEST ENLLAÇ : http://collaperduts.blogspot.com/ - GRUP D´AMICS DE GIRONA www.amicsdegirona.com - VICENSOS - POKAPOCKS.
EXCURSIÓ DIUMENGE 5 - DESEMBRE - 2010 " ASCENCIÓ AL PIC DE LA CALMA - SADERNES ( 1061 MTS.)"
DURADA : 6 HORES ( SENSE COMPTAR PARADES).....PORTAR BOTES DE MUNTANYA , FOLRO POLAR , GORRA ,GUANTS , CHUBASQUERO , BEGUDA I DINAR. DESNIVELL : 810 MTS
RUTA CIRCULAR : 10´00 KMS.
DIFICULTAT : MITJANA - ALTA
SORTIDA : 8 : 00 HORES AL BAR NURIA....VENIR PUNTUALS I ESMORÇATS.... ( ATENCIÒ AMB L´HORARI ).
8 : 35 AL BAR L´ESPORT DE BESALÚ ....ANIREM AL HOSTAL DE SADERNES ,APARCAREM ELS COTXES AL PARKING I DES D´ALLÀ ES COMENÇARA L´EXCURSIÒ............PERÒ ABANS DEIXAREM COTXES PER EL RETORN AL PONT DE LLIERCA.
La sortida des del pont de Plansarenes, comença amb una pujada de més de 400m sense aturador fins a Can Pentinet, després una petita baixada fins a la Quintana, ens dona repòs per començar una altre pujada de gairebé 300m, que ens porta per la font de Rodoret fins a Coll de Jou, i d'aquí una pujada de 115m molt drets, ens arriba fins el cim de la Calma (1053m).
La pujada la fem allargassant la fila, però ens reagrupem a Can Pentinet i a Coll de Jou. El cim de la Calma sorprèn a més d'un per l'espectacular vista de què gaudim, tot i que alguns núvols ens tapen una part de la panoràmica més llunyana cap a l'oest.
Sortim del cim cap a l' est i després cap el sud per una baixada en que passem pel costat de la creu de Monteia, i anem baixant fins a Sant Miquel de Monteia.
Des de aquí fins a la casa de Monteia és el paradís dels caçadors de pinetells i rovellons. En Josep fa estona que va omplint una bossa amb llenegues, rovellons, i altres esquisideses. Als prats de Monteia dinem a tocar del caire sobre l'engorjat del riu Borró.
Hi ha algun intent de migdiada, però encara ens queden 3 hores de camí, i cal carregar les motxilles altre vegada, si no volem fer salat, i arribar de fosc.
Al Coll Sabassa, hi ha, evidentment, la bassa de fang que li dona nom, i intuïm que és lloc habitual de festivals i orgies senglaneres, els pins gastats pel fregadís desperassitari ho confirmen. Ara ja tot és baixada, primer fins al Clot de Calanís, i després cap a Sant Grau d' Entreperes (originàriament Santa Maria, però la força del costum popular li ha canviat el nom).
A Sant Grau hi trobem el que per decisió unànime del 1er. congrés mundial de Trepitjamolses dona nom a allò que en altres llocs en diuen un pas canadenc. Si als segles XII-XIII feien aquest enreixat al terra perquè no entressin els animals a l' església, per quins set sous li hem de donar el nom de pas canadenc a allò que se'n pot dir pas d' Entreperes.
NI EL GUIA ,NI LA COLLA PERDUTS , ES FAN RESPONSABLES DE QUALSEVOL INCIDENT....ES DEURE DE L´EXCURSIONISTA , EL ESTAR FEDERAT A LA F.E.C.C..., I PORTAR LA TARJETA , QUE ES L´ASEGURANÇA EN CAS D´ACCIDENT.
dimarts, 30 de novembre del 2010
dimarts, 23 de novembre del 2010
EXCURSIÓ DIUMENGE 28 - NOVEMBRE 2010 " DE SANT HILARI SACALM AL PIC DE LES FORMIGUES "
COLLA PERDUTS ( DISPOSEM D´UN BLOGS ,PER ACCEDIR-HI PODEU CLICKAR EN AQUEST ENLLAÇ : http://collaperduts.blogspot.com/ - GRUP D´AMICS DE GIRONA www.amicsdegirona.com - VICENSOS - POKAPOCKS.
EXCURSIÓ DIUMENGE 28 - NOVEMBRE 2010 " DE SANT HILARI SACALM AL PIC DE LES FORMIGUES "
DURADA : 4 HORES ( SENSE COMPTAR PARADES).....PORTAR BOTES DE MUNTANYA , FOLRO POLAR , GORRA ,GUANTS , CHUBASQUERO , BEGUDA I DINAR.
DESNIVELL : 410 MTS
RUTA CIRCULAR : 13 KMS.
DIFICULTAT : MITJANA
SORTIDA : 8 : 00 HORES AL BAR NURIA....VENIR PUNTUALS I ESMORÇATS.... ( ATENCIÒ AMB L´HORARI ).
8 : 40 VINGUENT PER L´EIX TRANSVERSAL , QUEDAREM A LA ROTONDA D´ENTRADA A ST. HILARI SACALM.
COM ES DIA D´ELECCIONS , FEM L´EXCURSIÓ MÈS CURTETA PER POGUER ANAR A VOTAR TRANQUIL.LAMENT.
LES VISTES ALDEMUNT DEL PIC SON MARAVELLOSES I A LA TORNADA TROBAREM 2 FONTS.
Descripció: És el cim més alt de les Guilleries, amb 1204m i és una muntanya molt visitada pels excursionistes d’arreu. Antigament hi havia un castell de guaita dels senyors del terme, però els terratrèmols del s. XV l’aterraren i no es reedificà. Posteriorment s’hi féu una capella dedicada a Sant Miquel, però a principi del segle XX ja presentava molt mal estat. Actualment només ens resten uns mestres de paret vertical i la base d’una torre guaita. Des del 1957 hi ha una creu de ferro que fa al•lusió a la llegenda de les formigues.
LLEGENDES DE SANT MIQUEL DE LES FORMIGUES - SANT HILARI SACALM
Sant Miquel és el cim més alt de les Guilleries, amb 1204 m, i fins als terratrèmols del segle XV hi hagué instal·lat un castell de guaita. Més tard s'hi ubicà una ermita de la qual ara en queden quatre pedres.
El panorama que es divisa des d'allà dalt és impressionant.
La llegenda diu que una vegada uns pescadors, quan tornaven a casa després d'haver realitzat una bona captura, es trobaren involucrats en una forta i inesperada tempesta. El vent semblava que bufés de tots costats, la visibilitat era mínima i la por al naufragi envaïa els cors de tos els homes de mar i semblava que només restava encomanar-se als poders celestials.
El pescador de més edat no havia vist mai una cosa semblant i davant la precària realitat va prometre que si sortien d'aquella situació, a la primera muntanya que albiressin hi edificarien una capella. La primera que varen veure fou la de Sant Miquel, ben visible des de la costa. La tempesta amainà, els pescadors pogueren arribar a les seves llars i s'acomplí la promesa amb l'edificació d'una senzilla capella dedicada a l'advocació de Sant Miquel Arcàngel.
Una altra llegenda diu que antigament les formigues es feren mestresses de la muntanya de Sant Miquel, que hi tenien els seus nius soterranis i s'hi acumulaven sense saber el perquè. Els petits animals corrien per tot arreu, tant dintre com fora de l'ermita i d'aquí que sovint s'enfilessin a l'altar que presidia la capella, on hi havia una imatge de l'àngel sant, que en actitud pacífica tenia en repòs la seva serpentina espasa, amb la punta baixa i fixada a terra.
Resulta, però, que una formiga va gosar enfilar-se per la cama del sant i fer-li una pessigada i d'aquesta, com si fos humana, en sortí una gota de sang. El sant, molt molest i enfadat, brandant l'espasa a l'aire, va condemnar totes les formigues del territori per aquella irreverència i va dir que moririen totes i també les que posteriorment hi accedissin pels segles dels segles. La gent trobava pilons de formigues mortes al peu de l'actual creu que guarda el cim.
D'aquí ve que l'ermita prengués el nom popular de Sant Miquel de les Formigues i que no s'ha perdut mai més.
Actualment el cim està presidit per una creu amb grosses formigues de ferro, que li fan companyia i segueix essent un lloc de pelegrinatge de la gent de la contrada.
NI EL GUIA ,NI LA COLLA PERDUTS , ES FAN RESPONSABLES DE QUALSEVOL INCIDENT....ES DEURE DE L´EXCURSIONISTA , EL ESTAR FEDERAT A LA F.E.C.C..., I PORTAR LA TARJETA , QUE ES L´ASEGURANÇA EN CAS D´ACCIDENT.
EXCURSIÓ DIUMENGE 28 - NOVEMBRE 2010 " DE SANT HILARI SACALM AL PIC DE LES FORMIGUES "
DURADA : 4 HORES ( SENSE COMPTAR PARADES).....PORTAR BOTES DE MUNTANYA , FOLRO POLAR , GORRA ,GUANTS , CHUBASQUERO , BEGUDA I DINAR.
DESNIVELL : 410 MTS
RUTA CIRCULAR : 13 KMS.
DIFICULTAT : MITJANA
SORTIDA : 8 : 00 HORES AL BAR NURIA....VENIR PUNTUALS I ESMORÇATS.... ( ATENCIÒ AMB L´HORARI ).
8 : 40 VINGUENT PER L´EIX TRANSVERSAL , QUEDAREM A LA ROTONDA D´ENTRADA A ST. HILARI SACALM.
COM ES DIA D´ELECCIONS , FEM L´EXCURSIÓ MÈS CURTETA PER POGUER ANAR A VOTAR TRANQUIL.LAMENT.
LES VISTES ALDEMUNT DEL PIC SON MARAVELLOSES I A LA TORNADA TROBAREM 2 FONTS.
Descripció: És el cim més alt de les Guilleries, amb 1204m i és una muntanya molt visitada pels excursionistes d’arreu. Antigament hi havia un castell de guaita dels senyors del terme, però els terratrèmols del s. XV l’aterraren i no es reedificà. Posteriorment s’hi féu una capella dedicada a Sant Miquel, però a principi del segle XX ja presentava molt mal estat. Actualment només ens resten uns mestres de paret vertical i la base d’una torre guaita. Des del 1957 hi ha una creu de ferro que fa al•lusió a la llegenda de les formigues.
LLEGENDES DE SANT MIQUEL DE LES FORMIGUES - SANT HILARI SACALM
Sant Miquel és el cim més alt de les Guilleries, amb 1204 m, i fins als terratrèmols del segle XV hi hagué instal·lat un castell de guaita. Més tard s'hi ubicà una ermita de la qual ara en queden quatre pedres.
El panorama que es divisa des d'allà dalt és impressionant.
La llegenda diu que una vegada uns pescadors, quan tornaven a casa després d'haver realitzat una bona captura, es trobaren involucrats en una forta i inesperada tempesta. El vent semblava que bufés de tots costats, la visibilitat era mínima i la por al naufragi envaïa els cors de tos els homes de mar i semblava que només restava encomanar-se als poders celestials.
El pescador de més edat no havia vist mai una cosa semblant i davant la precària realitat va prometre que si sortien d'aquella situació, a la primera muntanya que albiressin hi edificarien una capella. La primera que varen veure fou la de Sant Miquel, ben visible des de la costa. La tempesta amainà, els pescadors pogueren arribar a les seves llars i s'acomplí la promesa amb l'edificació d'una senzilla capella dedicada a l'advocació de Sant Miquel Arcàngel.
Una altra llegenda diu que antigament les formigues es feren mestresses de la muntanya de Sant Miquel, que hi tenien els seus nius soterranis i s'hi acumulaven sense saber el perquè. Els petits animals corrien per tot arreu, tant dintre com fora de l'ermita i d'aquí que sovint s'enfilessin a l'altar que presidia la capella, on hi havia una imatge de l'àngel sant, que en actitud pacífica tenia en repòs la seva serpentina espasa, amb la punta baixa i fixada a terra.
Resulta, però, que una formiga va gosar enfilar-se per la cama del sant i fer-li una pessigada i d'aquesta, com si fos humana, en sortí una gota de sang. El sant, molt molest i enfadat, brandant l'espasa a l'aire, va condemnar totes les formigues del territori per aquella irreverència i va dir que moririen totes i també les que posteriorment hi accedissin pels segles dels segles. La gent trobava pilons de formigues mortes al peu de l'actual creu que guarda el cim.
D'aquí ve que l'ermita prengués el nom popular de Sant Miquel de les Formigues i que no s'ha perdut mai més.
Actualment el cim està presidit per una creu amb grosses formigues de ferro, que li fan companyia i segueix essent un lloc de pelegrinatge de la gent de la contrada.
NI EL GUIA ,NI LA COLLA PERDUTS , ES FAN RESPONSABLES DE QUALSEVOL INCIDENT....ES DEURE DE L´EXCURSIONISTA , EL ESTAR FEDERAT A LA F.E.C.C..., I PORTAR LA TARJETA , QUE ES L´ASEGURANÇA EN CAS D´ACCIDENT.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)