dimarts, 28 de desembre de 2010

EXCURSIÓ DIUMENGE 2 - GENER - 2011 ; " PORTLLIGAT - CAP DE CREUS "

COLLA PERDUTS ( DISPOSEM D´UN BLOGS ,PER ACCEDIR-HI PODEU CLICKAR EN AQUEST ENLLAÇ : http://collaperduts.blogspot.com/ - GRUP D´AMICS DE GIRONA www.amicsdegirona.com - VICENSOS - POKAPOCKS.


EXCURSIÓ DIUMENGE 2 - GENER - 2011 ; " PORTLLIGAT - CAP DE CREUS "


DURADA : 4 1/2 HORES ( SENSE COMPTAR PARADES).....PORTAR CALÇAT ADECUAT , FOLRO POLAR , GORRA ,CHUBASQUERO , BEGUDA I DINAR.

DESNIVELL : 400 MTS

RUTA CIRCULAR : 10 : 582 KMS....ANIREM DE PORT LLIGAT AL CAP DE CREUS...VISITAREM LA COVA DE L´INFERN...I...L´INICI DEL GR- 11.

DIFICULTAT : MITJANA - FÀCIL ( APTA PER QUASI TOTHOM )

SORTIDA : 9 HORES DEL BAR NURIA DE GIRONA.....DIRECCIÓ FIGUERES...CIRCUNVALACIÓ I AGAFAR SORTIDA DE ROSES I CADAQUÉS

10 : 30 HORES...APARCAR A LA PLATJA DE PORT LLIGAT....DE ON SORTIREM A PEU.



ES UNA PASETJADA MARAVELLOSA.....QUASI TOTA A RAN DE MAR.

RUTA , FOTOS , MAPA , ETC....NO SERÀ L´EXCURSIÒ ...PERÒ ES ORIENTATIU , CLICKEU A L´ENLLAÇ :

http://www.senderisme.tk/index.php/category/parc-natural-del-cap-de-creus/cadaques-cap-de-creus/





INTRODUCCIÓ


Aquesta és una ruta que ens permet anar de Cadaqués al Cap de Creus passant d’una cala a una altra. L’anada es fa reseguint la línia de costa durant un bon tram, el que fa que sigui una mica lenta però molt refrescant. Podriem dir que és una ruta de pedra i aigua ja que la primera part de la ruta passa per la mateixa línia de costa mentre que a la part final és la pedra la que pren protagonisme (al Cap de Creus podem seguir la ruta geològica que està indicada amb rètols)
La ruta comença a l’ermita de Sant Baldiri i baixa fins a Portlligat, tot i que pot ser alguns preferireu deixar el cotxe més enllà de la platja de s’Alqueria Petita i evitar caminar per carrers pavimentats. Sigui com sigui la ruta no presenta grans dificultats.
Cal notar que tot que en alguns punts trobem rètols de propietat privada aquests deuen ser anteriors a la Ley de Costas de 1988 ja que actualment no tenen efecte per estar situats en accesos a la costa.

DESCRIPCIÓ DEL RECORREGUT



Després de passejar breument per la platja de Portlligat (es prou petita com per vuere-la en pocs minuts), seguim carretera amunt en direcció a la Platja de s’Alquieria Petita desviant-nos de la carretera asfaltada que va cap el Cap de Creus i anant per una carretera pavimentada. Aquesta carretera passa just al costat de la platja (a la nosra dreta) i d’una incipient urbanització (ja es comencen a construir algunes cases) a la nostra nostra esquerra. Al final d’aquesta carretera, i just abans que es torni a unir a la carretera asfaltada que va en direcció al Cap de Creus, trobem un rètol que ens indica que ens hem de desviar a la dreta per una petita senda





Seguim senda avall i girem a la dreta a la primera oportunitat. Veurem com ens apropem a la cala d’es Jonquet, passant pel costat d’una caana de lloses de roca (en trobarem unes quantes en aquesta ruta). Aquí el camí ens obliga a pasar entre matolls alts però s’hi pot accedir sense problemes. Una vegada arribats a la cala anem al final de la mateixa i veurem uns senyals blancs que ens indiquen el camí.




COVA DE S´INFERN

Ara comença la part del camí més lenta ja que anirem vorejant la costa per una petita senda. Seguint els senyals blancs arribem a un petit camp d’oliveres que hem de creuar fins arribar a una petita tanca. Deixem la tanca a la nostra esquerra i, amb la costa a la dreta, seguim caminant vorejant la costa tot i que uns metres per damunt del nivell del mar.
Finalment arribem a la Platja d’en Lluís. Del centre de la platja surt un camí que s’enfila uns metres fins arribar al camí principal que ve de la carretera. Ara només cal que girem a la dreta i que seguim el camí fins arribar a la Platja Guillola. Abans d’arribar trobarem algunes pintades de “camí privat”. No n’heu de fer cas ja que ara no pot ser un camí privat. Aquesta és una cala de postal de la que fins fa pocs anys només en gaudien uns pocs privilegiats. És una llàstima veure en que s’ha convertit tota aquesta zona fins arribar al camí vell: Un conjunt de parcel.les “bunquer” composades per una casa central, un terreny de protecció al voltant de la casa i una valla d’aïllament (aquí el terme “parc natural” perd qualsevol sentit). No sabem si s’ha arribat a aquesta situació pel poc civisme dels visitants de la zona que ha obligat als propietaris a fer això o per l’ànsia d’exclusivitat dels amos de les casa-bunquer al veure’s poseidors de dos pams de terreny al costat de la platja.



La geologia ens regala formes
extranyes al Cap de Creus, des
d’onades de pedra fins a gàrgoles
d’una imàginaria catedral

Sigui com sigui, abandonem la platja i seguim per una senda amunt fins arribar a una pista i pista amunt fins arribar a un rètol indicatiu del Camí antic del Cap de Creus. A partir d’aquest punt ja no tocarem la costa fins arribar gaire be al Far (tot i que si volem podem pendre dos desviacions que ens portaran a la Cala Seca i a la Racó de Ses Ielles). Ara durant uns dos quilòmetres caminem entre murs de pedra seca, veient alguna cabana d’aquest mateix material.
Poc abans d’arribar al Far passarem per Cala Jogadora i veurem que el camí ens porta cap a la carretera. Poc abans d’arribar al talús de la carretera girem a l’dreta en direcció sud. Veurem una gran roca ataronjada al costat de la cala amb forma de cran (la roca del cranc. En aquest punt prenem una petita senda en direcció est que ens porta fins a cala Fredosa i més enllà a la Cova de s’Infern. Ara només ens cal segui l’itinerari 15 (ruta geològica) marcada amb fletxes al terra per tal d’arribar a la punta del Cap de Creus
La Tramuntana és gaire be permanent a la punta del Cap de Creus. Aquest és el punt més oriental de la peninsula ibèrica i també és el començament o finalització del GR-11; el camí de gran recorregut que recorre els Pirineus per la vessant espanyola (el GR-10 ho fa per la vessant francesa) fins a l’Atlàntic (en concret fins al Cap d’Híger al Cantàbric). És un plaer veure com les onades s’estavellen contra les roques i tenir una imatge de les gavines molt diferent a la que acostumem a veure als abocadors…





Cap de Creus. Inici i fi del GR-11.

Seguint la ruta geològica indicada per les fletxes clavades al terra arribem al Far de Cap de Creus que es troba a 500 m de la punta del Cap de Creus. Va entrar en funcionament el 1853. Durant el 1937, en plena Guerra Civil, un atac inutilitza l’òptica del far, que queda a les fosques fins al final de la guerra, fet que posa de relleu el seu paper estratègic. Podeu trobar més informació sobre aquest i altres Fars a la web del port de Barcelona
Al mateix Far hi ha un petit bar on podem rependre les forces. Tot just al darrera hi ha un edifici toturat per la sal i la tramuntana que conté un restaurant…