dimecres, 6 d’abril de 2011

EXCURSIÓ DIUMENGE 10 - ABRIL - 2011 : " LA JONQUERA - REQUESENS - CANTALLOPS "

COLLA PERDUTS (DISPOSEM D´UN BLOC, PODEU ACCEDIR-HI EN AQUEST ENLLAÇ : http://collaperduts.blogspot.com/ - GRUP D´AMICS DE GIRONA www.amicsdegirona.com - VICENSOS - POKAPOCKS.


EXCURSIÓ DIUMENGE 10 - ABRIL - 2011 :

" LA JONQUERA - REQUESENS - CANTALLOPS "



EL PLANTEJAMENT DE LA SORTIDA ÉS EL SEGÜENT:

HORA DE TROBADA - 8 h. MATÍ AL NÚRIA DE GIRONA- sortirem puntuals (Per la gent que no els hi va bé sortir de Girona, la trobada es farà al Pàrking de la Jonquera que es troba a sobre del Centre d'atenció Primària i d'un Institut a les 8:45 h).

ES DEIXARAN UNS QUANTS COTXES A CANTALLOPS per tal que els conductors puguin recollir els cotxes aparcats a La Jonquera i a la gent.

LA SORTIDA ES FARÀ SEGUINT, AL PRINCIPI, UNA PART DE L'ITINERARI DEL GR-11.

De la Jonquera 112m - fins a l'ermita de Sta Llúcia - Puig dels Falguers 778m - Coll de l'Auleda - Aquí hi ha la possibilitat d'anar a veure un avió d'extinció de focs francès que es va estavellar - Requesens - Castell de Requesens - Cantallops

DESNIVELL : 850 mts. de pujada i uns altres de baixada.


DIFICULTAT : MITJANA-ALTA


S'ha de portar dinar i anar equipat amb sabates de muntanya adients, portar gorra, protecció solar i cantimplora amb aigua,






El castell de Requesens: història i llegendes en un paratge de gran bellesa
En un paratge gairebè bucòlic i boscós hi sobresurt al mig de la vall el castell de Requesens. La vall i muntanya que ha donat nom al castell ha estat frontera i lloc de pas des de l’època romana. Per la carena de l’Albera ja hi transcorria el límit entre les províncies romanes de la Gàl·lia i Hispània. Durant l’època visigòtica la zona quedà oblidada però reprèn importància amb els comtats d’Empúries i Rosselló al segle XII. Aquestes circumstàncies expliquen la presència, ja des d’antic, d’una fortificació.
> CASTELL D’ORIGEN FEUDAL
El castell original el va fer construir Gausfred II de Roselló en terres del compte Ponç I d’Empúries, fet que ja va provocar innombrables conflites entre els dos fins que l’any 1148 Ponç I hi envia els seus soldats i el derrota a la guerra coneguda com “de Requesens” passant a ser governat pels de Rocabertí. El 1182 entra com a intermediari dels dos contendents Arnau de Requesens. Després passaria als Botonac i a través del matrimoni als Castellnou. Aquests el van vendre al compte Ramón Berenguer I d’Empuries i per matrimoni també als Rocabertí els quals adquireixen la senyoria el 1418.
Sobre els murs mitjavals, entre 1890 i 1899 s’hi va reconstruir el nou castell d’estil neomitjaval i d’aspecte molt espectacular i fantasiós per Tomàs i Adelaida de Rocabertí. Les obres foren dirigides pel mestre de cases Alexandre Comalat, que reconstruí les encara vistents restes de l’edifici medieval amb el mateix traçat i la mateixa pedra de granit de la muntanya. Avui és molt difícil distingir la part original de la reconstruïda. De l’edifici medieval sembla que persisteixen poc més que uns panys de baluards, la torre quadrada del nord i una part de la porta del recinte superior, datables dels segles XII-XIV.
La iniciativa de Tomàs de Rocabertí tingué un gran ressò a tot Catalunya però els comtes no van poder gaudir de la seva nova residència. Tomàs morí el gener de 1898 i Joana-Adelaida va morir en circumstàncies poc clares just després de la festa d’inauguració del dia de Sant Joan de 1899. El castell va ser heretat pels seus nebots carnals. L’any 1923 compren Requesens els germans Pere i Joan Rosselló, industrials mallorquins que explotaren intensivament el bosc de la zona i poc després el venen Joaquín de Arteaga, duc de l’Infantado i empresari. El 1936, a l’inici de la Guerra Civil Espanyola, va ser brutalment saquejat per activistes de la CNT-FAI i després de la guerra, el 1942, el duc va vendre tota la propietat i el castell a la companyia Borés S.A. per finalment acabar-ho venent el 1955 a Miquel Esteba i Caireta i Josep Pijoan, encara avui propietaris.
> L’EDIFICI I L’ENTORN
Enmig d’un escenari natural de gran bellesa, la fortalesa reconstruïda té un aspecte impactant. L’edifici actual té tres recintes fortificats, amb torres rodones i quadrades, portals, merlets... Al recinte inferior destaca l’àmplia capella, dedicada a la M. de D. de la Providència en la qual es reaprofitaren elements romànics d’altres edificis de la zona (els arcs de la portalada de Santa Maria de Requesens i de procedència francesa (el timpà i els relleus de sobre la porta), les cavallerisses i diferents reixes de forja que imiten motius de reixes medievals de la catedral de Barcelona. També hi ha alguns edificis de servei, com ara unes cuines i el que durant l’última postguerra serví d’hospital militar. El segon recinte, més limitat, té porta fortificada. El recinte noble o superior inclou diferents estances, la gran sala amb xemeneia de pedra i uns finestrals amb uns porticons, i una torre talaia rodona que és el punt més elevat del monument. Abans de comprar el castell de Púbol, Salvador Dalí intentà infructuosament d’adquirir-lo. El castell no ha tornat a estar habitat i ha sofert tot tipus de bretolades.
El castell de Requesens constitueix un dels millors exemples d’arquitectura neomedieval que es conserven a Catalunya. Malauradament, ni els recursos dels seus actuals propietaris ni l’interès de les institucions no estan a l’alçada de la seva importància, tot i que l’any 2000 l’Ajuntament de la Jonquera va aprovar una moció on es reclamava l’atenció per la necessitat de realitzar reparacions de manteniment i consolidació del Castell. El castell i el seu entorn han estat font d’inspiració en diferents camps, des de la literatura fins al comerç, passant per la fotografia (el castell forma part de diverses fotografies premiades), la música (Francesc Basil guanyà el premi Barcino amb la sardana El castell de Requesens l’any 1956) i en cinema (s’hi rodà part de la pel·lícula El caballero del dragón de Fernando Colomo, l’any 1985) i a nivell comercial porten el nom de Castell de Recasens un oli i un cava.
Tambè hi ha diverses llegendes al voltant del castell, i és que com no podia ser d’altra manera en una construcció tan antiga, les històries que s’han viscut als seu entorn han derivat en diverses llegendes increïbles. Actualment el castell de Requesens està afectat per les disposicions espanyoles de protecció del patrimoni històric de 1949 i 1988, i com tots els castells de Catalunya, catalogat com a Bé Cultural d’Interès Nacional als efectes de la llei del Patrimoni Cultural català de 1993.



Vista aèria del castell de Requesens



Vista general
Informació pràctica: El Castell de Requesens és situat al bell mig del paratge de l’Albera que va viure els seus moments de màxima esplendor al s.XIX. L’edifici actual es tracta d’una reconstrucció neomedieval de l’antic castell del s. XIII. Els espectaculars elements defensius, aliens a la tradició regional, donen un aspecte fantasiós i de llegenda a l’edifici.
Requesens (en ortografia antiga Recasens) és un veïnat del municipi situat a l’extrem oriental del terme.

Altitud: 500 m sobre el nivell del mar (poble i castell).

Població: el 2005 no tenia cap habitant censat. Cap a 1915 hi havia 86 habitants.

Horaris
Del 15/07 al 15/08 - de dilluns a diumenge, d’11.00 a 19.00 h.

Del 16/09 al 14/07 - de divendres a diumenge, d’11.00 a 17.00 h.

Preus entrada:
Individual - 2 Euros

Com arribar-hi fàcil i còmodament:
A partir del poble de Cantallops per una pista de muntanya d’uns 6 km. Hi ha una altra pista des de Sant Climent Sescebes, més llarga i en pitjor estat. El darrer tram, a partir de la “fàbrica de pipes o serradora”, és converteix en una pista costeruda no sempre apta per a tots els vehicles i que puja fins al turó on hi ha el castell.

Enllaços del vostre interés:

http://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_Requesens








A l'entorn del castell:
La Cantina. Petita fonda que ofereix servei de restaurant per encàrrecs, situada al veïnat, amb vista directa sobre el castell. És aconsellable encarregar taula (972 19 30 81).
Font Rovellada de Dalt. Font d’aigua ferruginosa, amb un edifici amb torre adossat, anomenat el Pentinador i també els Banys del Comte, de l’època de la reconstrucció del castell. Segons la llegenda, la senyora del castell venia fins a aquesta font a posar-se grumolls de ferro als cabells per esdevenir pèl-roja. Situada al nord del veïnat.
Forn de rajols. Antiga rajoleria, entre el pantà i el veïnat.
Forn de calç. A la caseta adjunta a l’antic forn, situat al nord del castell, el Centre Excursionista Empordanès hi ha condicionat un refugi (1998); hi ha un altre refugi al coll de la Tanyareda, al SE de puig Neulós, sobre la carena de l’Albera.
Pous de glaç. Dos interessants pous de neu del segle XVIII, el de Requesens i el de puig Neulós. Aquest últim, més ben conservat (fou reconstruït el 1992), està situat prop del puig Neulós. El de Requesens és prop del pantà, al nord del Forn de calç.
Pantà de Requesens. Petita resclosa que féu construir pel duc de l’Infantado per abastir de corrent elèctric el veïnat i el castell, a mig camí dels quals es troba, i fer anar una serradora de l’explotació forestal, recentment restaurada pel Paratge Natural de l’Albera (l’electrificació de la zona actualment és en curs).
Santa Maria de Requesens (l’Església vella). Església romànica (s. XI) originalment d’una sola nau, després ampliada a dues, amb els seus dos absis semicirculars, transformada en mas (el Mas de l’Església, al S del castell) al s. XVIII. La portalada (s. XII) es va desmuntar i es va reinstal·lar a la porta de la capella del castell durant la reconstrucció d’aquest a finals del s. XIX. Era la seu de l’antiga parròquia de Requesens.
Font del Ferro. Font d’aigua ferruginosa, al principi de la pista que puja al castell. També anomenada font Rovellada de Baix.
Masies. Una desena de masies (Mas del Corral Nou, Mas de l’Església, Mas dels Buenys o Buencs [Bouencs], Mas Picardia, Mas de Puigcal, Masos de Mirapols, Mas d’En Panís, etc.), deshabitades des dels anys 1960. Algunes d’elles serveixen de refugi per a la cabana de vacum.






Simbols de dracs que representaban la força i la defensa del castell






Actualment la boscúria i bellesa dels boscos de Requesens ha recuperat l’esplendor de temps passats i ara podem admirar diferents verds de les sureres, alzines, roures, castanyers faigs, acompanyats de grèvols (espècie protegida), aurons, cedres i altres, entre ells podem gaudir d’arbres monumentals, documentats en les Guies del Patrimoni Comarcal “Arbres monumentals” de J.M. Dacosta, com el tell (Tilia cordata) del castell, l’avet (Picea abies) de la font Rovellada, el xiprer del pantà (Taxodium distichum) i el cedre (Cedrus Atlantica) a peu de la pista.
SERRA DE L´ALBERA

NI EL COORDINADOR NI LA COLLA DELS PERDUTS es fan responsables de la seguretat individual, recordem la necessitat d'estar en possessió de la TARJA DE FEDERAT DE MUNTANYA o bé d'una assegurança equivalent.



FOTOS SORTIDA 3 D´ABRIL 2011 " DE PORTBOU A PORT DEL LA SELVA PER EL GR-92 "

FELICITATS PER AL PRÍNCEP DELS PERDUTS...QUE AMB (48) , VÀREN GAUDIR D´UN DIA MOLT BONIC....
I TAMBÈ A TOTS ELS DEL GRUP D´AMICS DE GIRONA...QUE TAMPOC ES VÀREN QUEDAR CURTS ( 73)