dilluns, 29 d’agost de 2016

Sortida dissabte03-Setembre-2016; "Querlbs-Nuria per el camí vell"

Sortida dissabte03-Setembre-2016;
"Querlbs-Nuria per el camí vell"
Demonio  DESNIVELL :  805  mts. acumulats de pujades i els mateixos de baixada
Reloj  DURADA :    Hores ( Efectives i sense comptar parades)
Caracol  RUTA   CIRCULAR ;  14 km.
Confundido  DIFICULTAT :   Mitjana
Caluroso  COORDINADOR : Jaume Villalon
 Emoji   Emoji  Emoji   EL TEMPS :   https://www.eltiempo.es/queralbs.html
Emoji   G.P.S.  Track/Waypoint ;      http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=3940973
 Emoji  MATERIAL A PORTAR: Botes de muntanya (millor de canya alta)- Pals de Trek-  Roba del temps - Gorra -Crema solar - Si el temps pintés petites pluges portar capelina o similar- avituallament:  esmorzar  - beguda fresca- dinar .
Auto  SORTIDA : 8: 00 Hores ( Ep...!! amb l´horari) al BAR NÚRIA... ( A PROP DE L'ESTACIÓ RENFE DE GIRONA )...VENIR PUNTUALS I ESMORZATS
                        8: 05 Hores...Al pavellò de Fontajau, per deixar cotxes , el dissabte al Nuria és zona blava de pagament.
                        
 
8: 35 Hores...  
Parada tècnica a Coll de Ravell ( eix transversal), per recollir la gent de la Selva.
                            
9 :40 Hores...
 
Lloc de trobada - Parking gran de Queralbs , passada la via del cremallera , a l´esquerra
                                                        
Plànol recorregut de la ruta Camí vell de Núria
La pujada la farem per la central de Daïò i la baixada per el camí vell

La Vall de Núria pel Camí Vell

La Vall de Núria, malgrat la forta antropització que ha patit, és una espectacular i preciosa foia amagada entre muntanyes que superen els 2.700 metres; un dels racons més insòlits i únics del Pirineu Oriental, antigament només accessible per un antic camí d'origen medieval pel qual els peregrins, travessant densos boscos i espectaculars cascades, ascendien les escarpades gorges del riu fins accedir al santuari de Núria, actualment un complex turístic accessible des del 1931 per un còmode i vertiginós tren cremallera.

De les diferents pujades a Núria anem a realitzar la més clàssica, el Camí Vell de Núria; es tracta d’una exigent ruta de muntanya d’uns 7 quilòmetres, sense cap dificultat tècnica però amb un fort desnivell, al voltant dels 800 m. Malgrat ser una interessant ruta per iniciar-se en l'alta muntanya, donada la comoditat i senyalització del sender, cal comptar amb un cert nivell físic ja que necessitareu entre 2 hores i mitja i 3 hores amb trams trencacames. La millor època per a realitzar l’excursió és a finals de primavera, quan pel desgel afloren els brolladors i les cascades per tot arreu, penetrant dins d'un món abrupte i exuberant, ple de colors i acompanyats en tot moment del suggeridor soroll de l’aigua.

Història

Núria antigament era coneguda com el paratge de les Set Valls, una foia on concorrien les valls de Fontalba, Embut, Finestrelles, Elna, Noufonts, Noucreus i Fontnegra, profundament aïllada entre muntanyes i només visitada pels pastors de la zona. Una regió inhòspita on tot va canviar amb l'arribada de sant Gil i la seua imatge de la Verge, una bonica llegenda que ens trasllada a l'any 700 dC. Algunes fonts ens conten que sant Gil era un pescador nascut a Atenes al que una tempesta va arrossegar fins les costes de Girona; com a penitència per haver sobreviscut va començar a caminar i no va parar fins arribar a la Vall de Núria. Altres versions ens parlen d'un sant, també atenès, que després de fundar un monestir a la Provença es va traslladar a Núria per a fer vida d’ermità. Independentment del seu origen, conten que es va instal·lar dins d'una cova amb l’única pertinència d’una creu, afegint al seu patrimoni una imatge de la Mare de Déu que ell mateix va tallar en fusta de noguera, una olla de coure per a cuinar i una campana per a cridar a l'oració als pastors dels voltants, els quals li tenien tanta devoció que el nombraren patró. Conten que quatre anys desprès, temorós de la invasió àrab a la Península, va abandonar aquell paratge soterrant totes les seues possessions. El 1072 Amadeu, un peregrí de Dalmàcia segons unes versions, de Damasc segons altres, per "revelació divina" va acudir a la vall a construir una capella per a la Verge i a buscar els objectes de sant Gil, ocults darrere d’una pedra blanca segons la revelació. Amadeu no va trobar els tresors, però si va construir amb l’ajuda dels pastors un modest temple, complint la seua missió i tornant a casa. El paratge de les Set Valls començaria a ser anomenat “Annuria” o “Anugria”, possiblement referint-se a l’abundància de neu i pastos de la zona. Anys desprès conten que un bou va començar a colpejar insistentment una paret de roca; els pastors estranyats la foradaren i al seu interior trobaren la imatge, l’olla, la creu i la famosa campana. Les peces foren traslladades a la capella de sant Gil, on el 8 de setembre del 1079 seria realitzada la primera missa; la imatge romandria a la capella durant segles davant la impossibilitat de traslladar la imatge a Queralbs, segons la tradició, perquè ni milers d’homes van poder amb el seu pes. L’any 1615 seria construïda l'actual ermita de sant Gil, al mateix lloc on el bou trobaria la imatge.

Així doncs, seguirem les petjades de sant Gil, ascendint una de les valls més ocultes i inaccessibles de la Península, transformada hui dia en un complex turístic massificat malgrat comptar encara amb molt de encant.

Al bell mig de la vall trobem un centre turístic singular, un complex que, malgrat trobar-se prou en equilibri amb el seu entorn natural, trenca molt la visió del paratge; realment després d'ascendir per una vall tan inhòspita i aïllada costa digerir trobar-te davant d'un espai tan humanitzat, molt lluny d'aquella modesta capella que els pastors construïren en honor a sant Gil i de l'alberg de pelegrins, segons consta a una butlla de l'any 1162 del papa Alexandre III, que parla d'una “Domus Hospitalis S Mariae de Annúria”, justificada per la ruta transpirinenca que creuava l'indret de les Set Valls.

Santuari i complex de Núria

Al cor del santuari es troba una església de l'any 1911, un edifici funcional que substituiria l'antiga capella, enderrocada el 1428 per un terratrèmol i reconstruïda el 1449 i el 1648. A la moderna i sòbria façana destaca un carrilló amb huit campanes, cadascuna d'elles amb un nom i una nota en l'escala musical: Núria (do), sant Gil (re), sant Amadeu (mi), santa Joana (fa), sant Jaume (sol), sant Miquel (la), santa Anna (si) i santa Clara (do).

Verge de Núria
Al interior del santuari, a banda d'una capella barroca del 1642 on destaca el seu magnífic retaule, es troben els símbols de Núria i sant Gil: la creu del segle XV, l'olla i la campana del XVII. L'altre element representatiu és la famosa talla de fusta romànica de la Mare de Déu de Núria, atribuïda a sant Gil segons la tradició malgrat estar datada en uns quants segles desprès, a finals del segle XII. Curiosament, de la mateixa època corresponen nombroses troballes “miraculoses“ de imatges de verges, totes d’estil romànic, com les de Meritxell (Andorra), Claustre (Solsona) o Tura (Olot). Hi ha la hipòtesi de que l’església va amagar eixes imatges forçant a que foren trobades pels veïns i les associaren a milacres o a antigues llegendes de santons, com va ser el cas de Núria. Aquestes troballes “evangelitzadores” marcaren un abans i un després en la moral i religiositat de la gent d’aquestes terres i en la seua relació de submissió amb l’església. Encara que hui dia conserva perfectament la seua policromia, fins la seua restauració la imatge comptava amb un color molt fosc producte de la humitat, el temps i el fum dels ciris, circumstància que li va atorgar el nom de Moreneta del Pirineu. La imatge és la patrona del Pirineu català i de la diòcesi d'Urgell juntament amb sant Ermengol.

Verge de Núria a l'ermita
El santuari de la Verge de Núria és un lloc de pelegrinatge de catòlics de tot el mon i, curiosament, de parelles que busquen descendència. Tot prové d’una antiga tradició precristiana segons la qual a la vall hi havia un antic menhir de pedra blanca, on les dones fregaven el cos per a garantir la seua fertilitat. Amb l'arribada de la cristiandat la pedra va ser substituïda per la creu de Riba o de sant Gil, utilitzada com altar. Però la gran afluència de parelles sense descendència va obligar a protegir la pedra amb un tancat, naixent el costum de ficar el cap dins l'olla mentre la parella tocava la campana de sant Gil tantes vegades com fills desitjara, a més de pregar a la verge a la propera ermita; conta la tradició que si el ritual té èxit, hi ha que batejar el fill amb el nom de Gil o Núria. És habitual la visita de parelles que tornen per segona vegada al santuari a donar gràcies a la Verge per la descendència que finalment aconseguiren.
Per a la resta de gent sense necessitats reproductives, si claven el cap a l'olla i toquen la campana restaran protegits de mal del caps i de tempestes de per vida!.

Font vora l'estany
Com a curiositat, a l'habitació 202 de l'hotel del santuari es va redactar el primer Estatut d'Autonomia de Catalunya l'any 1931, el conegut "Estatut de Núria", ratificat i aprovat per les Corts el 9 de setembre del 1932.
Ermita de sant Gil
Font del Dr. Bassols
Al vessant oest de l'estany hi ha, envoltada per les fonts del doctor Tarrés i del doctor Bassols, l'ermita de sant Gil, construïda l'any 1615 i restaurada els anys 1951 i 1999. Al interior de l'ermita hi ha una capella on és costum introduir paperets de colors amb desitjos, principalment els de les parelles que, buscant descendència, venen de completar el ritual de l'olla i la campana de sant Gil.
 
Des de Núria es troba l'accés, només per a senderistes experimentats, al Puigmal (2.913 m), cim fronterer amb França i muntanya emblemàtica dels catalans junt a la Pica d'Estats. Al cim del Puigmal, junt la típica senyera, hi ha els símbols de sant Gil: l'olla, la creu i la campana. També hi ha rutes que ascendeixen les muntanyes que envolten la foia com el Noufonts (2.861 m), el Noucreus (2.799 m), el Finestrelles (2.829 m) o el Torreneules (2.711 m).

NI EL COORDINADOR NI LA COLLA PERDUTS  ES FAN RESPONSABLES DE QUALSEVOL INCIDENT... ÉS DEURE DE L'EXCURSIONISTA  ESTAR FEDERAT A LA F.E.C.C...  I PORTAR LA TARJA, QUÈ ÉS L'ASSEGURANÇA EN CAS D´ACCIDENT.