dimarts, 4 de febrer del 2014

SORTIDA DIUMENGE 9 - FEBRER - 2014 : " EL MARTANYÀ (1.030 m.) des de SADERNES "

COLLA PERDUTS (DISPOSEM D´UN BLOC, PODEU ACCEDIR-HI EN AQUEST ENLLAÇ : http://collaperduts.blogspot.com/ - GRUP D´AMICS DE GIRONA www.amicsdegirona.com  

SORTIDA  DIUMENGE  9 - FEBRER - 2014   :                

       " EL MARTANYÀ (1.030 m.) des de SADERNES "
 

Reloj  DURADA : 5 : 30  hores  (SENSE COMPTAR PARADES).

MATERIAL A PORTAR: Roba còmoda per a caminar, sabates de tresc, guants, buff, folre polar, motxilla, el dinar i beguda, capelina o impermeable, paravents, llum frontal, crema protecció solar.

Demonio  DESNIVELL 750 m. d´ascens   

Caracol  RUTA  CIRCULAR : 12 Qm ... 

Confundido  DIFICULTAT :  MITJANA - ALTA   

Emoji  COORDINADORS :  JAUME VILLALON i SANTS      

Auto  SORTIDA :   8: 30 HORES  AL BAR NÚRIA... ( al costat de l´estació de trens de Girona)..... VENIR PUNTUALS I ESMORZATS
 
                          9: 05  Hores  al Bar l´Esport de Besalú

                                    9:40  Hores  al pàrquing gran de Sadernes... passat l'hostal i l'ermita

El Martanyà (1031 m) és una encinglerada muntanya que jeu a cavall de l'abrupta vall de Sant Aniol i la més accessible vall de Riu, ben bé al cor de l'Alta Garrotxa. El veïnatge del Puig de Bassegoda potser li resta protagonisme i també visitants, tot i que observat amb deteniment des de qualsevol angle certament ofereix un perfil força atrevit i a la vegada atractiu. Com totes les muntanyes de la zona, mostra una cobertura arbòria bastant desenvolupada, on el caràcter de la vegetació, determinada pels microclimes, contrasta enormement en funció del vessant, que junt amb un relleu accidentat i variat, presenta en conjunt un entorn natural força salvatge.

Comencem la caminada des de davant de Can Galceran a Sadernes tot just clarejar. El tram de pista ben dematí és força agradable, en un respectuós silenci dolçament trencat pel cant dels primers moixons. Un cop travessat el Pont de Valentí continuem per l'humit corriol que segueix paral·lel a la riera de St Aniol, tot trepitjant les fulles que han anat caient aquests dies
.

 
                                          AIGUES TRANSPARENTES DE LA RIERA DE ST. ANIOL 

Més endavant, sense arribar a la gorja del Citró i a l'alçada del Salt de la Núvia, s'inicia a mà dreta el camí que puja al Martanyà. Al principi, l'abundant vegetació i els efectes de les maltempsades ens fan estar atents al camí, tot i que correctament senyalitzat amb fites és fàcil de seguir. Simplement s'han de salvar 600 metres de desnivell , així que només cal pujar i pujar i pujar, a redós del Cingle Trencat.
 
Com hem esmentat abans, els microclimes són variats, així que en un primer moment la humitat és molt alta, el sòl amb molta matèria orgànica i el terra desenvolupat, amb una interessant diversitat de caducifolis com aurons, blades, trèmols, teixos, castanyers, pollancres, roures, algun boix grèvol i boixos gegantins, entre d'altres; més amunt domina l'alzinar a les zones més eixutes i assoleiades, i ben a dalt de tot, al planell cimal, hi viu una pineda de pi roig.
 
Entre esbufec i esbufec visitarem diverses places carboneres fa anys abandonades, fet que cal tenir present davant l'actual imatge de l'Alta Garrotxa, que difereix sensiblement de la que tenia fa un segle, quan la mà de l'home mantenia el paisatge força desforestat.

                                
                   EL CAMI DE LA COMA....UNA ZIGA - ZAGUE DE 600 MTS. DE DESNIVELL SEGUITS

Seguint amb el planell cimal, enmig de la pineda només trobarem traces de camí, de manera que per orientar-se la travessarem direcció llevant ajudant-nos d'unes tènues marques vermelles, fins a una petita elevació, on finalment hi ha el punt més elevat. Un cim que, malauradament, no ofereix masses vistes.

Després de "conquerir" el Martanyà,  el primer que fem és anar cap a ca n'Agustí, a la vall de Riu. Des del cim, baixem cap a una bassa i des d'allà mirant cap al Bassegoda podem veure dos estratègics punts vermells a un pi: allà comença un curt viarany que davalla cap a un collet, anomenat de la Pedra dreta, on val la pena apropar-se a una estribació propera on afloren unes blanques roques calcàries molt esmolades i des d'on s'albira un superb paisatge.
                                 PIC DE SA NOGUERA....ST. MARC...I...EL DE LES BRUIXES
Muntanya avall el viarany esdevé camí de matxos, molt més evident però no massa en bones condicions, on serà difícil evitar les relliscades a les clapisses i on comprovarem com de soferta és la vida de les alzines d'aquesta eixuta solana de mala petja. Bones vistes del Bassegoda i les acolorides vessants de la serra de Freixenet. Continuem la trescada al costat d'uns paorosos cingles i finalment travessem unes antigues feixes fins a desembocar a un camí carreter, que és el que mena molt més avall fins als plans de la Muntada. Nosaltres  hem pogut admirar un roure gegantí que ja deu ser més que centenari.               
                                                ROURE CENTENARI DE CA N`AGUSTÍ                                                                    
                                                            PRATS DE CA N`AGUSTÍ                                                                                            
                                                            EL MARTANYÀ AL VESPRE
                          
ESPERO QUE US AGRADIN :   fotos de la Cristina d'aquet diumenge del Puig d'en Jordá

Estàs convidat a veure l'àlbum de fotografies de 105227677922432208205: Puig Jordà i Puig d'Esquers 2-2-2014
 
Puig Jordà i Puig d'Esquers 2-2-2014
02/02/2014
per 105227677922432208205
Si tens problemes per veure aquest missatge, copia i enganxa l’adreça següent al teu navegador:
https://picasaweb.google.com/lh/sredir?uname=105227677922432208205&target=ALBUM&id=5975876373327651617&authkey=Gv1sRgCOG7uMjZov3yMQ&feat=email 
Per compartir les teves fotografies o rebre notificacions de quan comparteixen fotografies els teus amics, obtingues el teu compte d’Àlbums web de Picasa.

                                                      Image and video hosting by TinyPic

Debemos buscar a alguien con quien comer y beber
antes de buscar algo que comer y beber,
pues comer solo es llevar la vida de un león o un lobo.
Epicuro de Samos

NI EL COORDINADOR ,NI LA COLLA PERDUTS , ES FAN RESPONSABLES DE QUALSEVOL INCIDENT....ES DEURE DE L´EXCURSIONISTA , EL ESTAR FEDERAT A LA F.E.C.C..., I PORTAR LA TARJETA , QUE ES L´ASEGURANÇA EN CAS D´ACCIDENT.