SORTIDA DIUMENGE 9 - FEBRER - 2014 :
" EL MARTANYÀ (1.030 m.) des de SADERNES "
DURADA : 5 : 30 hores (SENSE COMPTAR PARADES).
MATERIAL A PORTAR: Roba còmoda per a caminar, sabates de tresc, guants, buff, folre polar, motxilla, el dinar i beguda, capelina o impermeable, paravents, llum frontal, crema protecció solar.
DESNIVELL : 750 m. d´ascens
RUTA CIRCULAR : 12 Qm ...
DESNIVELL : 750 m. d´ascens RUTA CIRCULAR : 12 Qm ... 
DIFICULTAT : MITJANA - ALTA 
COORDINADORS : JAUME VILLALON i SANTS 
SORTIDA : 8: 30 HORES AL BAR NÚRIA... ( al costat de l´estació de trens de Girona)..... VENIR PUNTUALS I ESMORZATS
9: 05 Hores al Bar l´Esport de Besalú
9:40 Hores al pàrquing gran de Sadernes... passat l'hostal i l'ermita
El Martanyà (1031 m) és una encinglerada muntanya que jeu a cavall de l'abrupta vall de Sant Aniol i la més accessible vall de Riu, ben bé al cor de l'Alta Garrotxa. El veïnatge del Puig de Bassegoda potser li resta protagonisme i també visitants, tot i que observat amb deteniment des de qualsevol angle certament ofereix un perfil força atrevit i a la vegada atractiu. Com totes les muntanyes de la zona, mostra una cobertura arbòria bastant desenvolupada, on el caràcter de la vegetació, determinada pels microclimes, contrasta enormement en funció del vessant, que junt amb un relleu accidentat i variat, presenta en conjunt un entorn natural força salvatge.
Comencem la caminada des de davant de Can Galceran a Sadernes tot just clarejar. El tram de pista ben dematí és força agradable, en un respectuós silenci dolçament trencat pel cant dels primers moixons. Un cop travessat el Pont de Valentí continuem per l'humit corriol que segueix paral·lel a la riera de St Aniol, tot trepitjant les fulles que han anat caient aquests dies.
Comencem la caminada des de davant de Can Galceran a Sadernes tot just clarejar. El tram de pista ben dematí és força agradable, en un respectuós silenci dolçament trencat pel cant dels primers moixons. Un cop travessat el Pont de Valentí continuem per l'humit corriol que segueix paral·lel a la riera de St Aniol, tot trepitjant les fulles que han anat caient aquests dies.
AIGUES TRANSPARENTES DE LA RIERA DE ST. ANIOL
Més endavant, sense arribar a la gorja del Citró i a l'alçada del Salt de la Núvia, s'inicia a mà dreta el camí que puja al Martanyà. Al principi, l'abundant vegetació i els efectes de les maltempsades ens fan estar atents al camí, tot i que correctament senyalitzat amb fites és fàcil de seguir. Simplement s'han de salvar 600 metres de desnivell , així que només cal pujar i pujar i pujar, a redós del Cingle Trencat.
Com hem esmentat abans, els microclimes són variats, així que en un primer moment la humitat és molt alta, el sòl amb molta matèria orgànica i el terra desenvolupat, amb una interessant diversitat de caducifolis com aurons, blades, trèmols, teixos, castanyers, pollancres, roures, algun boix grèvol i boixos gegantins, entre d'altres; més amunt domina l'alzinar a les zones més eixutes i assoleiades, i ben a dalt de tot, al planell cimal, hi viu una pineda de pi roig.
Entre esbufec i esbufec visitarem diverses places carboneres fa anys abandonades, fet que cal tenir present davant l'actual imatge de l'Alta Garrotxa, que difereix sensiblement de la que tenia fa un segle, quan la mà de l'home mantenia el paisatge força desforestat.
Seguint amb el planell cimal, enmig de la pineda només trobarem traces de camí, de manera que per orientar-se la travessarem direcció llevant ajudant-nos d'unes tènues marques vermelles, fins a una petita elevació, on finalment hi ha el punt més elevat. Un cim que, malauradament, no ofereix masses vistes.
Després de "conquerir" el Martanyà, el primer que fem és anar cap a ca n'Agustí, a la vall de Riu. Des del cim, baixem cap a una bassa i des d'allà mirant cap al Bassegoda podem veure dos estratègics punts vermells a un pi: allà comença un curt viarany que davalla cap a un collet, anomenat de la Pedra dreta, on val la pena apropar-se a una estribació propera on afloren unes blanques roques calcàries molt esmolades i des d'on s'albira un superb paisatge.
Més endavant, sense arribar a la gorja del Citró i a l'alçada del Salt de la Núvia, s'inicia a mà dreta el camí que puja al Martanyà. Al principi, l'abundant vegetació i els efectes de les maltempsades ens fan estar atents al camí, tot i que correctament senyalitzat amb fites és fàcil de seguir. Simplement s'han de salvar 600 metres de desnivell , així que només cal pujar i pujar i pujar, a redós del Cingle Trencat.
Com hem esmentat abans, els microclimes són variats, així que en un primer moment la humitat és molt alta, el sòl amb molta matèria orgànica i el terra desenvolupat, amb una interessant diversitat de caducifolis com aurons, blades, trèmols, teixos, castanyers, pollancres, roures, algun boix grèvol i boixos gegantins, entre d'altres; més amunt domina l'alzinar a les zones més eixutes i assoleiades, i ben a dalt de tot, al planell cimal, hi viu una pineda de pi roig.
Entre esbufec i esbufec visitarem diverses places carboneres fa anys abandonades, fet que cal tenir present davant l'actual imatge de l'Alta Garrotxa, que difereix sensiblement de la que tenia fa un segle, quan la mà de l'home mantenia el paisatge força desforestat.
EL CAMI DE LA COMA....UNA ZIGA - ZAGUE DE 600 MTS. DE DESNIVELL SEGUITS
Seguint amb el planell cimal, enmig de la pineda només trobarem traces de camí, de manera que per orientar-se la travessarem direcció llevant ajudant-nos d'unes tènues marques vermelles, fins a una petita elevació, on finalment hi ha el punt més elevat. Un cim que, malauradament, no ofereix masses vistes.
Després de "conquerir" el Martanyà, el primer que fem és anar cap a ca n'Agustí, a la vall de Riu. Des del cim, baixem cap a una bassa i des d'allà mirant cap al Bassegoda podem veure dos estratègics punts vermells a un pi: allà comença un curt viarany que davalla cap a un collet, anomenat de la Pedra dreta, on val la pena apropar-se a una estribació propera on afloren unes blanques roques calcàries molt esmolades i des d'on s'albira un superb paisatge.
PIC DE SA NOGUERA....ST. MARC...I...EL DE LES BRUIXES
Muntanya avall el viarany esdevé camí de matxos, molt més evident però no massa en bones condicions, on serà difícil evitar les relliscades a les clapisses i on comprovarem com de soferta és la vida de les alzines d'aquesta eixuta solana de mala petja. Bones vistes del Bassegoda i les acolorides vessants de la serra de Freixenet. Continuem la trescada al costat d'uns paorosos cingles i finalment travessem unes antigues feixes fins a desembocar a un camí carreter, que és el que mena molt més avall fins als plans de la Muntada. Nosaltres hem pogut admirar un roure gegantí que ja deu ser més que centenari.
ROURE CENTENARI DE CA N`AGUSTÍ 
PRATS DE CA N`AGUSTÍ 
EL MARTANYÀ AL VESPRE
 |
Estàs convidat a veure l'àlbum de fotografies de 105227677922432208205: Puig Jordà i Puig d'Esquers 2-2-2014
Si tens problemes per veure aquest missatge, copia i enganxa l’adreça següent al teu navegador:
https://picasaweb.google.com/lh/sredir?uname=105227677922432208205&target=ALBUM&id=5975876373327651617&authkey=Gv1sRgCOG7uMjZov3yMQ&feat=email
Per compartir les teves fotografies o rebre notificacions de quan comparteixen fotografies els teus amics, obtingues el teu compte d’Àlbums web de Picasa.
|
Debemos buscar a alguien con quien comer y beber
antes de buscar algo que comer y beber,
pues comer solo es llevar la vida de un león o un lobo.
Epicuro de Samos
antes de buscar algo que comer y beber,
pues comer solo es llevar la vida de un león o un lobo.
Epicuro de Samos
