dimecres, 19 de març de 2014

EXCURSIÓ DIUMENGE 23-Març-2014 : " LA MURATLLA IBÈRICA DE MONTGRÒS "

COLLA PERDUTS ( DISPOSEM D´UN BLOGS ,PER ACCEDIR-HI  PODEU CLICKAR EN AQUEST ENLLAÇ : http://collaperduts.blogspot.com/ - GRUP D´AMICS DE GIRONA www.amicsdegirona.com    .

                 EXCURSIÓ DIUMENGE  23-Març-2014 :


          " LA MURATLLA IBÈRICA DE MONTGRÒS "



  DURADA :  5 HORES 

  DESNIVELL :    441 m. 

  RUTA CIRCULAR  :  15´100 KmCal portar bon calçat, l'esmorzar,dinar,beguda i roba adient.(gorra i protecciò solar).
  DIFICULTAT   :    Mitjana
Emoji  Emoji COORDINADORS  :  Jaume Villalon i Sants
   SORTIDA :   8 : 30 hores AL BAR NÚRIA... ( al costat de l´estació de trens de Girona)..... VENIR ESMORZATS I PUNTUALS !!
                      9: 10 hores   a Coll de Ravell...sortida a Viladrau de l'Eix ( parada técnica) 
                9 : 45´ hores  : A el Brull...hi ha un aparcament a la dreta  abans d´arribar 
                       l´ésglessia del Brull

                           13 : 10 hores : arribada a peu  , dinarem ,  i visita opcional a la Muralla Ibèrica de Montgròs...... a les 13: 15´ hores  tindrem l´explicaciò d´ un arqueòleg...la visita dura 1 hora...el preu ès de 3 euros...i per mainada i jubilats : 2 euros 
                                               

Trobareu informació a :    http://www.muralles.cat/inici

http://www.mediterraneoantiguo.com/2013/03/entrevista-con-alberto-lopez-mullor-el.html


Montgròs: mapa
 
Mapa itinerari




 
Muralla ibèrica de Montgròs

Descripció de l'itinerari

Més informacions
Fotos
 
 
Interès de l'itinerari
El propòsit de l'excursió és visitar les muralles ibèriques de Montgròs, al Brull, restes arqueològiques d'importància singular i que per si soles mereixen un desplaçament. A més, la sortida es combina amb la visita d'unes altres restes arqueològiques, el dolmen del Boix, i també del castell del Brull, de l'església parroquial del poble i de l'antic sanatori i de l'església modernista de Casademunt. L'edifici de l'antic sanatori és un lloc adequat per fer memòria del malaguanyat Bartomeu Rosselló-Pòrcel, que hi va passar els seus últims dies. A més a més, també és un recorregut paisatgístic pels boscos de la zona, on predominen les alzines, els roures i els pins, que presenten una coloració extraordinària en algunes èpoques de l'any, especialment a la tardor. Finalment, cal afegir-hi els notables sots, tallats gairebé verticalment, especialment el de l'Afrau de Muntanyà, el de les Bigues i els cingles del Saní. Tot plegat una excursió molt variada, sense gaires desnivells i força fàcil.
Aproximació
Se surt del Brull, de l'aparcament de davant l'església. S'hi arriba fàcilment des de Seva.
Característiques tècniques
Durada2.51 h. Unes 4 h si comptem la visita a la muralla ibèrica.
Desnivell250 m.
Distància11,8 km.
DificultatFàcil, encara que alguns camins són perdedors.
Cobertura mòbil: en general sí
 
Recomanacions
Anar ben calçat. Per fer la visita la muralla ibèrica cal concertar-la al Centre d'Informació del Brull, dissabtes i festius. Tel. 93 884 06 92.
 
Descripció del recorregut
 
El Brull - Casademunt - Can Serrà - Serra de Gatillepa - Sot de les Bigues - Muralles ibèriques - El Boix - Dolmen del Boix - Serra de l'Arca - Serrat de la Peça.
 El Brull. 0.00 h. 442414 - 4629861 - 845. Després d'aparcar fem una visita a l'harmònic conjunt que forma el nucli del poble. Destaca l'església de Sant Martí. Al costat hi ha el Centre d'Informació del Brull del Parc Natural del Montseny. Tot seguit pugem al turonet que hi ha davant, on trobem les restes del castell del Brull, dels segles XI-XII. En baixem i, passant altre cop davant l'església, seguim la pista asfaltada (SW) que ressegueix la serra de l'Arca. Al cap de 500 m prenem a la dreta, ben indicada, la pista que mena a Casademunt, on arribem al cap de 400 m més.Casademunt. 0.15 h. 441815 - 4629756 - 836. El conjunt avui és casa d'espiritualitat. Anys enrere hi havia hagut un conegut sanatori. Destaquen l'església modernista, dedicada al Sagrat Cor, i el robust edifici del darrere. Ho aprofitem per fer un record de Rosselló-Pòrcel, que hi va passar els últims dies. Continuem per la mateixa pista, en molt lleugera baixada, fins al peu d'una masia, en una cruïlla. Deixant les pistes de l'esquerra i de la dreta, prenem la del mig, en pujada fins al costat mateix de Can Serrà (11'). Deixem la masia a l'esquerra i continuem baixant fins arribar a la tanca del camp de golf d'Osona-Muntanya-el Brull (5'). Girant a l'esquerra, seguim el perímetre exterior uns 8 min, fins al sot de les Merles, que té una petita bassa ja dins el recinte del golf.
Sot de les Merles. 0.43 h. 440800 - 4629656 - 759. Al sot deixem la pista, que queda deteriorada, i pugem el marge esquerre, on trobem un camí carreter herbat (SW), que puja amb suavitat. Arribem a una pista de terra (5'), que seguim a la dreta (W) en lleugera baixada durant 50 m. Aquí la deixem i girem a l'esquerra (SW) per un altre camí carreter herbat que planeja dins el bosc. En un revolt a la dreta el deixem i prenem un corriol de caçadors (SE), en una zona amb abundant farigola, i comença un suau descens al costat del sot de les Bigues, on anem penetrant, passant sota unes pedres despreses. Quan hem fet uns 300 m d'aquest corriol i poc abans d'una esllavissada de terra vermellosa, girem fort a la dreta per un altre corriol que baixa al sot.
Sot de les Bigues. 1.00 h. 440612 - 4629125 - 735. És un racó humit, de vegetació frondosa. El seguim avall (W) fins que conflueix amb la riera de l'Afrau de Muntanyà (8'). Passem el sot i pugem lleugerament. A dalt se'ns ofereix una bonica vista de l'Afrau, just en el punt on conflueixen els dos torrents i on hi havia hagut el Molinot. Continuem (S) per un bonic camí que ressegueix una estona l'Afrau. Després se'n separa i revolta un altre sot, fins que arriba a un camp. Pugem encara una mica més.
Coll del Montgròs. 1.20 h. 440232 - 4628457 - 792. Cruïlla de camins. Anem a la dreta (W) per una bona pista.
Montgròs. 1.38 h. 439746 - 4628368 - 764. Hi arribem davant les muralles ibèriques. Si hem concertat la visita les podrem visitar, sinó ens haurem de satisfer contemplant-les per fora, que no és el mateix. La visita dura uns 45 min, que no comptabilitzem aquí. En sortim reculant pel mateix camí fins al coll del Montgròs. Continuem per la pista principal que revolta el sot del Boix, per acostar-se a la masia del mateix nom i que veiem a l'altre costat, enlairada a la carena.
El Boix. 1.46 h. 440424 - 4628172 - 808. Al costat hi ha una grossa alzina. Revoltem la casa, deixant-la a la dreta, i anem est. Poc després de la casa deixem la pista principal i girem a la dreta per un camí carreter que baixa entre les feixes. Va a revoltar el sot de la Mina. Quan es decideix a pujar, l'abandonem i en prenem un altre a la dreta, que passa al peu mateix de la pedrera del Camp de la Creu (7'; 440657 - 4627913 - 804). Al costat de la pedrera puja un camí, però en prenem un altre a la dreta, que planeja. Poc després s'acaba, però continua un corriol. Uns 150 m enllà en deixem un altre a la dreta i seguim recte (S). Després deixem un trencall a la dreta i un altre a l'esquerra. Sense abandonar mai la mateixa direcció arribem a una pista més important.
Pista carenera. 2.00 h. 440507 - 4627440 - 843. Hi arribem en la cruïlla on se separen les pistes al Bruguer i al Brull. Seguim a l'esquerra (NE) i, fets un 50 m, entrem uns 20 m a mà dreta, on, ran mateix de la cinglera del Saní, hi ha el dolmen del Boix (440557 - 4627426 - 847). Actualment són unes pedres caigudes, que exigeixen imaginació per reconèixer-lo. Retornem a la pista, però de seguida, en un coll, quan aquesta revolta a l'esquerra, la deixem i continuem ran de cinglera, amb interessants vistes de la vall de la riera del Pujol i de les muntanyes de l'altra banda. Al pla de la Creu (7') retornem a la pista, però uns metres enllà la tornem a deixar a l'esquerra, passem un filat i seguim un camí que també va ran de cinglera, amb belles vistes cap a la vall del Pujol i les serres que baixen de la Calma. Puja fins al cim del serrat.
Serrat de la Peça. 2.21 h. 441338 - 4628412 - 879. Vèrtex geodèsic i punt més alt d'aquesta excursió. Poc després, en un replà i just abans d'unes restes abandonades, tornem a passar el filat i baixem a la dreta. Passem al costat d'un forn de calç, a l'esquerra, i de seguida retornem a la pista, ara asfaltada, a la Collada, al costat d'una bassa. No ens resta sinó seguir-la a la dreta fins al Brull.
El Brull. 2.51 h. Final de l'itinerari.

            
El Brull, al Montseny, amb l'església de Sant Martí....


                         Club de Golf Osona Montanyà, El Brull,

Foto de Aiguafreda-El Brull-Can Serra de l'Arca-Aiguafreda (BTT)

turo montgros

 
                                          Muralla ibèrica de Montgròs



           
Memòria de Rosselló-Pòrcel
 
Bartomeu Rosselló-Pòrcel va néixer a Palma de Mallorca el 1913 i va morir al Brull el 1938. Les dues persones que més van influir en la seva formació van ser Gabriel Alomar, a l'institut de Mallorca i Carles Riba, a la universitat de Barcelona. Aquí fou company de Salvador Espriu, Amàlia Tineo, J. Garcia i López, J. Teixidor, E. Valentí i J. Vinyoli. Després anà a Madrid per doctorar-se en una tesi sobre Gracián i on va ser molt influït per la generació castellana del 27: Guillén, García Lorca, Salinas... El 1933 apareix el seu primer llibre, Nou poemes, i a l'any següent, Quadern de sonets. Esclatada la guerra s'ha de traslladar a Barcelona, on és cridat a files, encara que és destinat a serveis auxiliars, però aviat s'ha de retirar, per la seva salut delicada. El 2 de gener de 1938 és traslladat al sanatori del Brull, on va morir el dia 5, a l'edat de 24 anys. A la seva mort deixà un volum de poemes, Imitació del foc, que va ser publicat el febrer del mateix any.


                                                          EN LA MEVA MORT

Tanco la selecció amb el darrer poema del llibre, col·locat en aquest lloc pel valor significatiu del títol, però que no fa referència a cap pressentiment de la mort del poeta. En realitat és un poema escrit el març del 1936, després del triomf del Front Popular i quan Rosselló-Pòrcel no preveia de cap manera que pogués morir aviat. Tracta de l'estat de "mort" simbòlica que va significar la suspensió de l'Estatut i la condemna a mort del govern de la Generalitat. Per això el poema acaba amb esperança: L'alba s'acosta ja... i allunya les estrelles, o sigui, el domini fosc, la dreta que va governar durant l'anomenat "bienni negre".

Estic cansat de tu, domini fosc
i tempestat de flama.
M'exaltaré damunt els horitzons
i trauré les banderes al desert
de la darrera cavalcada.
Reina d'aquestes hores, ara véns
tota brillant, armada.
Inútil desesper del vespre! L'alba
s'acosta ja amb l'espasa,
i l'ardor temerari que m'encén
allunya les estrelles.


La mort del poeta la recull el seu amic Salvador Espriu en la Cançó del triomf de la nit, que també recull el tema de les aigües de la poesia anterior: "Escolta una remor / de moltes aigües: / amb el vent, contra tu, / cavalls salvatges. / Quan et sentis cridat / pel corns de caça, / ja per sempre seràs / del fosc reialme."

NI EL GUIA NI LA COLLA PERDUTS  ES FAN RESPONSABLES DE QUALSEVOL INCIDENT... ÉS DEURE DE L'EXCURSIONISTA  ESTAR FEDERAT A LA F.E.C.C... I PORTAR LA TARGETA QUÈ ÉS L´ASSEGURANÇA EN CAS D'ACCIDENT.