EXCURSIÓ dissabte 26 - Maig- 2018 :
" Montseny ; Riells-Clot de l' infern-Torrent de vimeters-Roureda verda-Collada del mig-Esquei i turó del Morou-Empedrats- esquei del llamp-Sot llobater-Esquei xic-Corralet d' en peregrí i Riells "
DURADA : 6 hores (sense comptar parades).
DESNIVELL : 907 m. d´ascens
RUTA CIRCULAR : 11 km...
| cal estar atent, perquè els camins són perdedors, ja que avui dia no hi passa sinó algun excursionista escadusser. |
DIFICULTAT : MITJANA -ALTA (No apta , per a gent no preparada..!!)
COORDINADORS : Tianet Forns i Sants (mòbil : 676 90 22 40)
MATERIAL A PORTAR : Botes de montanya (millor de canya alta)- Pals de Trek - Frontal - Roba d'abric d'acord amb el temps - Gorra - Si el temps pintés petites pluges portar capelina o similar- avituallament: esmorzar i dinar - 1 cantimplora amb mínim un litre d'aigua .
SORTIDA : 8: 00 HORES del Bar NÚRIA...( AL COSTAT DE LA RENFE DE GIRONA ).....
ES PREGA PUNTUALITAT I VENIR ESMORZATS
8: 05 HORES
Al pavellò de Fontajau...per deixar cotxes .
Per anar-hi des de Girona : N-II fins a Mallorquines...trencar direcció Hostalric, i passat el poble d'Hostalric agafar la C-251 fins l'encreuament en direcció a Breda (6 km). Aquí pendrem la carretera GI-552, es travessa Breda i després de mig km s'agafa un trencat a l'esquerra en direcció a Riells. La ctra. BV-5151 ens porta a aquest poble en 6 km, on s'acaba la carretera.
8 : 55 Hores al Pàrquing de Riells .Devant del Punt d´ Informació de Riells del Montseny
Descripció del recorregut :
FOTOS :
 Santa Susana : D’origen romànic. La parròquia de Riells ja s’esmenta l’any 878.  
Riera de Riells del Montseny
CLOT DE L´INFERN
NI EL GUIA ,NI LA COLLA PERDUTS , ES FAN RESPONSABLES DE QUALSEVOL INCIDENT....ES DEURE DE L´EXCURSIONISTA , EL ESTAR FEDERAT A LA F.E.C.C..., I PORTAR LA TARJETA , QUE ES L´ASEGURANÇA EN CAS D´ACCIDENT.
|
 |
Parlar d’aquest indret, ens porta ineludiblement a parlar de Mn. Pere Ribot (1908-1997), sacerdot de la diòcesis de Barcelona, català – i a criteri del seu Bisbe massa catalanista - arribà a la parròquia de Riells del Montseny l'any 1941, aquest destí, sense cap pal•liatiu és un “exili”.
En aquest lloc trobà la pau i el repòs per exercir com a capellà i també hi troba la inspiració per crear les seves obres poètiques.
En aquest lloc trobà la pau i el repòs per exercir com a capellà i també hi troba la inspiració per crear les seves obres poètiques.
L'AIRE DEL MONTSENY
He trobat el meu terreny
i la meva llibertat:
la muntanya, l'aigua, el prat,
l'aire, l'aire del Montseny.
Cada timba, cada greny,
misteri de soledat:
el parell, l'home, el ramat,
l'aire, l'aire del Montseny.
Tot és pur, dolç i ferreny
i fort com l'eternitat:
silenci, pau i combat,
l'aire, l'aire del Montseny.
Des d'aleshores aquest punt del Montseny es convertí en lloc de trobada pels qui cercaven les paraules sàvies d'aquell servent de Déu, humil, senzill i alegre.
Com havia demanat, les seves despulles reposen en el petit cementiri al costat de l'església de Riells, enterrat a terra tal com ell volia.
Mossèn Pere Ribot apreciava la pau i la tranquil•litat de Riells de Montseny i li agradava passejar per tot el terme. Un dels camins que freqüentava era el que ell anomenava el camí de les Cascades, que surt de davant mateix de l'església (és la pista que te els contenidors de reciclatge).
Transcorre per la vall formada entre el turó de Morou, el pla de Fogueres i el puig del castell de Montsoriu. El sender segueix fins a trobar la riera. A partir d'aquest punt, i guiats per la bellesa del paisatge, és fàcil entendre la dita de mossèn Pere: "L'home troba Déu en el paisatge".
Mossèn Pere Ribot apreciava la pau i la tranquil•litat de Riells de Montseny i li agradava passejar per tot el terme. Un dels camins que freqüentava era el que ell anomenava el camí de les Cascades, que surt de davant mateix de l'església (és la pista que te els contenidors de reciclatge).
Transcorre per la vall formada entre el turó de Morou, el pla de Fogueres i el puig del castell de Montsoriu. El sender segueix fins a trobar la riera. A partir d'aquest punt, i guiats per la bellesa del paisatge, és fàcil entendre la dita de mossèn Pere: "L'home troba Déu en el paisatge".
 |
Dos texts de referencia del Morou
“Si el gust de caminar i el bon delit t'hi acompanyen pots grimpar pels cims i esquenalls del Montseny i fruir d' un espectacle imponent. Partint de Breda hom agafa la carretera de Riells, i al bell davant de l' esglesiola, agafar el camí que porta als corralets d' en Peregrí, en poc menys d' un quart et porta al peu del Morou. Seguint el corriol i passant per la font Vermella i el Clot de l' Infern i escalant la canal Llarga guanyes el cim del Morou. No deixa d' esser una veritable escalada, entre canals i enorme rocam. Es des de aquest cim un mirador formidable.”
Mn. Pere Ribot; Montseny Editorial Destino
“La muntanya del Morou o dels Emprius és una unitat morfològica amb identitat pròpia, situada entre les valls de Santa Fe i Riells, formant part dels faldars orientals del Montseny. (...) el fort desnivell que separa els dos llogarrets, dóna a la muntanya una asimetria que es tradueix en un relleu força contrastat. Mentre pel vessant occidental la muntanya davalla en suau declivi vers Santa Fe, pel vessant oriental es despenja d' una forma brusca, precipitant-se sobre les profunditats de la vall de Riells situada vuit-cents metres més avall. (...)
Allò que identifica la muntanya es la solitud derivada d' un doble motiu; el relleu intricat de la seva orografia i la presència propera de cims com el Turó de l' Home o les Agudes, fins i tot de la mateix vall de Santa Fe, que tenen un poder atracció immediat molt superior. D' altre banda la singular duresa del granit de Morou ha conformat una lentificació sensible dels processos meteoritzadors d' aquesta roca, fet que es fa visible en l' enorme escampall de blocs de mides i formes diverses, repartits per tota la muntanya. En els vessants orientals i septentrionals son més abundats en canvi, els esqueis i les canals corredores, com diu la gent del país. (...)
Hi ha una gran riquesa toponímica; l' home s,hi veu obligat a aguditzar la imaginació per identificar cada racó d' aquesta regió tant accidentada: l' esquei del Llamp, Roca-que-seu, el portell del Bisbe, la Cornera, la Grapissa, el pont de L' Àliga... “
Joan López; del Llibre Montseny; Editorial Montblac-Martin.
