Recorregut: Santa Maria del Collell. El Torn. Can Batlle. Bosc de Mas Rampinya. Ermita de la Mare de Déu de Loreto.St. Esteve de Briof. Mas del Castell de Roca. Molí de Roca. La Cadamont. Ventajol. Cova de Ventajol. Santa Maria del Collell
Comencem a caminar des de davant la façana principal del santuari del Collell (302 m). Al final de l’esplanada, prenem un camí ample amb lleugera baixada que s’endinsa en l’ambient boscós i arriba a la creu de l’oratori. Aquest oratori dedicat a la Mare de Déu era el punt de trobada on els romeus de Mieres, el Torn i d’altres pobles veïns es reunien per anar plegats fins al Santuari, en les romeries que cada any efectuaven.
Estem seguint una de les rutes de Salamina què proposa el Consell Comarcal del Pla de l’Estany, arran de la publicació del llibre de Javier Cercas, “Soldados de Salamina” què novel·la un fet històric de la Guerra Civil Espanyola.
Santuari de Santa Maria del Collell
L’antany important santuari de Nostra Senyora del Collell era propietat, ja al segle XI, del monestir de Sant Pere de Besalú. Després de tota mena de vicissituds, al segle XX l’arquitecte Josep Renom dirigí les obres d’una nova església, iniciades el 1912. La primitiva església (s. XVI), molt de temps abandonada, va ser restaurada posteriorment.
Aquest conjunt ha tingut diferents usos al llarg de la seva història: santuari, seminari, presó durant la Guerra Civil Espanyola, centre d’educació i, finalment, complex esportiu. El santuari el va fer servir de presó el bàndol republicà durant la Guerra Civil. Quan els soldats republicans es retiraven es va donar l’ordre d’afusellar un grup de presoners franquistes. Entre ells hi havia Rafael Sánchez Mazas, un dels fundadors de la Falange que, quan anava a ser afusellat, va poder escapolir-se i es refugià en els boscos d’aquestes contrades on va coincidir amb desertors del bàndol republicà. El llibre “Soldados de Salamina” de Javier Cercas novel·la aquest fet històric de la nostra guerra. L’èxit de la novel·la va fer que el director David Trueba la portés al cinema amb el mateix títol.
Cova de Ventatjol o del Frare
Es tracta d’un abric natural obert dalt la serra de Ventatjol, d’unes dimensions que s’acosten als 20 metres de fondària per uns 6 metres d’amplada. La historia d’aquesta balma ha viscut diferents episodis de vida eremítica, en què peregrins i ermitans la van fer servir en diferents èpoques com a lloc de recolliment. Així va ser com un 19 de maig de 1675, fra Joan vingut de Sicília es va instal·lar com a ermità a la cova, tal com recull aquest fragment del llibre Historia de Santa Maria del Collell del 1954, escrit per Mn. Lluis Constans.
“Als desavuit o desanou de maig del any del Sr. de mil sis sents setenta sinch arribá en esta santa Casa de Nostra Senyora del Collell un armitá sol, lo qual se feya dir Fra Joan y preguntant-li lo nom de casa y lloch los digué hera natural de Cicilia y que lo demés després de sa fi se sabría, lo qual demaná si hiavía alguna montanya aspra per viure y se li ensenyá la cova de la montanya de Ventatjol en la qual estigué....”
El Torn
EL RIU SER AL TORN
Absis de S. Esteve de Briof
NI EL COORDINADOR NI LA COLLA PERDUTS ES FAN RESPONSABLES DE QUALSEVOL INCIDENT....
S DEURE DE L
'
EXCURSIONISTA ESTAR FEDERAT A LA F.E.C.C...
I PORTAR LA TARGETA, QUE ES
L´ASSEGURANÇA EN CAS D
'
ACCIDENT