dilluns, 11 de febrer del 2013

EXCURSIÓ DIUMENGE 17 DE FEBRER DEL 2013 : "VOLTA PER L´ESTANY DE BANYOLES....PORQUERAS I LES ESTUNES" I DINAR A "EL MAS"



                        EXCURSIÓ DIUMENGE  17  DE FEBRER DEL 2013 :

"VOLTA PER L´ESTANY DE BANYOLES....PORQUERAS I LES ESTUNES"      I DINAR A "EL MAS"



Reloj  DURADA :  3 HORES (RUTA CIRCULAR)

Demonio  DESNIVELL :    INAPRECIABLE

Tortuga  RUTA CIRCULAR  :  11 KmCal portar bon calçat,i roba adient per la fred

Confundido  DIFICULTAT   :    Molt fàcil....apta per a tothom...!!
 
Auto  SORTIDA :   9 : 30 hores AL BAR NÚRIA... ( al costat de l´estació de trens de Girona)..... VENIR PUNTUALS !!
                    10:  hores  :  a les Estunes de Banyoles...anar vorejant l´estany...font de la Puda..i a 500 metres , direcció carretera a Mieres....trencar a l´esquerra i gran aparcament de les Estunes.

  DINAR :   14 hores a "el Mas" Banyoles (al costat del Replay):  no cal portar res....!!
Asado argentino: amanida, carn a la brasa, pa amb tomata, postres i beguda.  Preu 10 €

 TARDA : festa, música i ball

Per raons d´organització es prega confirmar la assistencia al dinar a lafarres@hotmail.com


                         Archivo:Aerea estany de banyoles.png


  
      


PANORÀMICA DE L´ESTANY A 360 GRAUS :

                                           http://www.vistes360.com/poble.php?IdMunicipi=1


  







 





.

El travertí és una roca sedimentària calcària, molt utilitzada en la construcció, ja des de l'època romana. Es forma a causa de la precipitació de carbonat de calci dissolt en aigua, en aigües estancades i quietes, riques d'aquest compost, com l'estany de Banyoles (que, antigament, era molt més gran).



Les pesqueres són unes petites construccions aixecades a la riba est de l’Estany, a la banda de ciutat. La seva construcció va iniciar-se a mitjan del segle XIX i es va allargar fins a l’any 1931, quan l’Ajuntament va prohibir-ne l’edificació de noves. De totes maneres, al llarg del temps s’han anat reformant i condicionant, seguint estils diversos, fins als anys seixanta del segle XX. En principi, aquests petits espais tenien una funció purament pràctica per poder-hi pescar. Després, però, van evolucionar augmentant de superfície per tal que s’hi pogués guardar una barca, un signe de riquesa i classe social. Finalment, amb l’arribada de la pràctica de l’esport i l’auge de la burgesia banyolina, algunes d’aquestes formes arquitectòniques elementals van ampliar-se encara més per tal de guardar-hi una o dues barques, poder banyar-se i fins i tot allotjar-s’hi.

El dret d'aprisió de l'erm i de l'estany fou atorgat al monestir de Banyoles per Lluís el Piadós el 822. Els abats exerciren lliurement llur domini sobre l'aigua del llac, sobre els recs i sobre la pesca fins a la fi del s XVII. El monestir vengué al municipi el dret sobre les aigües, tot fent determinades reserves, entre les quals la facultat de nomenar el batlle d'aigües. 

La llegenda de les goges de Les Estunes

Temps era temps vivien a les Estunes uns éssers fantàstics etèrics i invisibles, personificats en forma de dones de bellesa i finor extraordinàries. Durant el dia s'amagaven, amb timidesa de la llum, per entre les ombres de les esquerdes i les baumes, gaudint dels cants dels ocells o dels jocs i entreteniments que s'enginyaven en el seu palau de pedra. Cap mortal les podia sorprendre. Però en la foscor de la nit es podia entreveure la llum resplendent dels vestits delicats amb que guarnien la gentil bellesa del seu cos quan sortien a esbargir-se a la claror de la llum de lla lluna i de les estrelles. Després d'haver assenyalat el gall de mitjanit, i només aleshores, es manifestaven als vivents, ja ballant i emmirallant-se sobre les plàcides aigües de l'estany, ja entonant bells càntics als esperits dels boscos.
En els palaus de pedra les goges hi feien grans festes i convits, que eren coneguts per la gent de les contrades per l'enlluernadora claror i per la cridòria i els xisclets que sortien d'esquerdes i baumes.
Elles no tenien cap tracte amb la gent que vivia a prop de les Estunes i s'hi mostraven indiferents: de dies els defugien amagades als llocs més solitaris del bosc, gaudint de la intimitat dels seus palaus, i d'això se n'asseguraven teixint, amb un fil imperceptible, una finissima xarxa que impedia el pas a curiosos i atrevits. Només hi entrarien aquells que desitgessin no retornar mai més al món dels mortals i quedar-se per sempre entre la fantasia màgica dels palaus rocosos de les goges de les Estunes.

( A partir de la versió de Pere Alsius recollida per Joan Vidal )

Una altre historia sobre les goges conta la aventura d'un banyolí que va quedar "engojat". A començaments de segle, un vilatà va desaparèixer de cop i volta( no donarem noms), després de dies de recerca, i la més que justificada desesperació dels familiars i amics, en una de les expedicions organitzades per trobar el desaparegut, la cerca va arribar a la fi. Un del expedicionaris, va trobar el pobre home assegut en una de les pedres que hi ha, encara avui, a l'entrada del paratge. L'home restava inmobil, ni tant sols parpellejava, tal qual petrificat el posaren en una camilla i el traslladaren al seu domicili. Quan arribaren a la casa, l'home encara mantenia la posició d'assegut, garratibat com estava. Avisaren al metge, que amb l'ajuda d'un parell d'infermeres, el posaren en posició horitzontal. L'hi quedaren les mans encara tancades, i fou llabors quant s'adonaren que dins el puny tancat i duia un farcellet d'una tela quasi transparent, com la anomenada anteriorment per Alsius, ple de pols d'or. L'estaquirot va seguir en aquella posició durant deu dies! i quan per fi despertà crida: DEIXEUME TORNAR!! i a partir d'aquell dia no es va tornar a parlar mai més del tema.
El paratge de Les Estunes és dins del terme municipal de Porqueres, en la carretera que va de Banyoles a Santa pau. Està ben senyalitzat un cop agafada la carretera.



 LA RUTA
FITXA TÈCNICA 
Quilòmetres: 11 (aprox).
Desnivell: inapreciable.
Durada: 3 h (badant molt).
Dificultat: baixa.
Circular: si
Senyalitzada amb cartells. Volta a l'Estany (Ruta 1, 8 km), les Estunes (ruta 2, ruta de la Puda i les Estunes, 4 Km). TRACK Wikilog
Es pot descarregar PDF a  www.estanyespainatural.net

NI EL COORDINADOR NI LA COLLA PERDUTS  ES FAN RESPONSABLES DE QUALSEVOL INCIDENT... ÉS DEURE DE L'EXCURSIONISTA  ESTAR FEDERAT A LA F.E.C.C... I PORTAR LA TARGETA , QUÈ ÉS L´ASSEGURANÇA EN CAS D´ACCIDENT. 

             

    

  
IMPORTANT:  NI EL GUIA  NI LA COLLA PERDUTS  ES FAN RESPONSABLES DE QUALSEVOL INCIDENT. ÉS DEURE DE L'EXCURSIONISTA ESTAR FEDERAT A LA F.E.C.C. I PORTAR LA TARGETA  QUÈ ÉS L'ASSEGURANÇA EN CAS D'ACCIDENT.