COLLA PERDUTS ( DISPOSEM D´UN BLOC. PER ACCEDIR-HI PODEU CLICAR EN AQUEST ENLLAÇ: http://collaperduts.blogspot.com/ - GRUP D´AMICS DE GIRONA www.amicsdegirona.com - VICENSOS - POKAPOC
EXCURSIÓ DIUMENGE 10 de Juny de 2012:
" LIORS DES DE SANT MARÇAL A STA. FE DEL MONTSENY"
" LIORS DES DE SANT MARÇAL A STA. FE DEL MONTSENY"
DURADA : 4 : 45 - HORES SENSE COMPTAR PARADES ... ÉS EXCURSIÓ DE TOT EL DIA.... PORTEU DINAR.
DESNIVELL : 500 m d´ascens..... ull hi ha ortigues... porteu pantalons llargs....!!!
DIFICULTAT : MITJANA - MITJANA-ALTA .... ... CALÇAT ADEQUAT (BOTES DE MUNTANYA)
RECORREGUT : 10´4 KM ........... PORTAR BEGUDA FRESCA O GLAÇADA I PROTECCIÓ SOLAR .
SI EL DIA ACOMPANYA ES POT FER UNA BANYADA EN ALGUNA GORGA DE LES QUE Hi TROBAREM.
GUIA : SANTS
SORTIDA : 8 : 30 hores DEL BAR NÚRIA DE GIRONA ( PROP DE L´ESTACIÓ DE TRENS) VENIR PUNTUALS I ESMORZATS.... ( ATENCIÓ AMB L´HORARI )
9 : 15 Hores... al Coll de Ravell.... ull l´Eix està fatal...impossible avançar... TOT EN OBRES
10 : 00 Hores direcció Viladrau.... trencar a Sta Fe del Montseny.... i aparcar a St. Marçal... hi ha 3 pàrquings... estarem a l´ultim... després de la corva a 50 metres... disposa de 10 places en bateria. La carretera de Sta. Fe fins a St. Marçal està arranjada...i perfecta.
ÉS UNA GRAN EXCURSIÓ... AMB MOLTES RIERES D´AIGUA NETA I FRESCA... I FAGEDES MERAVELLOSES.... A LA CASANOVA DEL CROUS......
HI TROBAREM UNA SORPRESA, ÉS UNA CASA PRECIOSA ARRANJADA AMB BANDERES TIBETANES , CAMPANA... TOT TRANSPIRA PAU I EQUILIBRI.
|
SANT BENET
L'itinerari d’avui va a un racó perdut, Liors (dit també Lliors), que va servir per donar el nom poètic de Jaume Bofill, Guerau de Liost. Recordem com Jaume Bofill va prendre el nom del casal de Liors (deformat en ‘Liost’), com ell mateix ens confessa:
En tes aigües pures m'he rebatejat
i de tes florides m'he volgut vestir.
En tes aigües pures m'he rebatejat
i de tes florides m'he volgut vestir.
Josep Carner, tal com explica als “Mots proemials” de La Muntanya d’Ametistes, li posà el nom:
“Vaig batejar-te, això sí. Tot just et sentires ben bé tu mateix –darrere dels inicis verdaguerívols- et decidires pel cognom, tret del repertori toponímic del Montseny, de Liost; i em demanares un nom de fonts, i jo te’l vaig escollir gòtic i catalenensc.”
“Vaig batejar-te, això sí. Tot just et sentires ben bé tu mateix –darrere dels inicis verdaguerívols- et decidires pel cognom, tret del repertori toponímic del Montseny, de Liost; i em demanares un nom de fonts, i jo te’l vaig escollir gòtic i catalenensc.”
Abans de començar posem-nos en l’esperit del caminador intel•ligent
Camins perdutsDe la fageda en l’espessor
camins conviden, no fressats,
que per collades i engorjats
porten amb aire perdedor.
Ni la corrua dels ramats,
ni el gos d’atura, ni el pastor,
saben l’intent ordenadors
d’aquells revolts inesperats.
Només les fades i paitides
i algunes ànimes polides
de la natura en contacte,
sabran que porten, bosc endins,
a l’encanteri dels confins
on la beutat roman intacta.
Camins perdutsDe la fageda en l’espessor
camins conviden, no fressats,
que per collades i engorjats
porten amb aire perdedor.
Ni la corrua dels ramats,
ni el gos d’atura, ni el pastor,
saben l’intent ordenadors
d’aquells revolts inesperats.
Només les fades i paitides
i algunes ànimes polides
de la natura en contacte,
sabran que porten, bosc endins,
a l’encanteri dels confins
on la beutat roman intacta.
Tribut a l’ermita de Sant MarçalL’ermita s’aclofà de la nevada.
Les parets parpellegen d’humitat
sota el gruix hivernal de la teulada.
Pel carener miolaria un gat.
El caramell d’una canal, truncat,
a sol ixent incandescent degota,
i un munt de neu s’acaramulla a sota
fumejant com alè de l’enllosat.
Vibra, despert, d’una campana el toc
que les AAgudes Senyarà. S’espunta
la brasa del tió que aviva la foc.
Ullpresa, l’ermitana apar difunta.
I l’ermità que es lleva, li pregunta,
mig adormit, si queda neu enlloc.
Font Bona a Sant Marçal"Déu te guard, vianant! Que t'imposi el Montseny
una mica d'amor i una mica de seny.
Ací tens un pedrís clapissat de falzia.
Ací tens una font que parlar-te podria.
La virtut del Montseny és aquest rajolí
que d'avets i de faigs la fullaca esbandí.
La virtut del Montseny es congria a l'altura.
Per ço té aquesta font una ullada tan pura
i la seva canal dóna l'eco planyent
de la fusta del bosc torturada pel vent
Les parets parpellegen d’humitat
sota el gruix hivernal de la teulada.
Pel carener miolaria un gat.
El caramell d’una canal, truncat,
a sol ixent incandescent degota,
i un munt de neu s’acaramulla a sota
fumejant com alè de l’enllosat.
Vibra, despert, d’una campana el toc
que les AAgudes Senyarà. S’espunta
la brasa del tió que aviva la foc.
Ullpresa, l’ermitana apar difunta.
I l’ermità que es lleva, li pregunta,
mig adormit, si queda neu enlloc.
Font Bona a Sant Marçal"Déu te guard, vianant! Que t'imposi el Montseny
una mica d'amor i una mica de seny.
Ací tens un pedrís clapissat de falzia.
Ací tens una font que parlar-te podria.
La virtut del Montseny és aquest rajolí
que d'avets i de faigs la fullaca esbandí.
La virtut del Montseny es congria a l'altura.
Per ço té aquesta font una ullada tan pura
i la seva canal dóna l'eco planyent
de la fusta del bosc torturada pel vent
|