COLLA PERDUTS ( DISPOSEM D´UN BLOC. PER ACCEDIR-HI PODEU CLICAR EN AQUEST ENLLAÇ : http://collaperduts.blogspot.com/ - GRUP D´AMICS DE GIRONA www.amicsdegirona.com - VICENSOS - POKAPOCS
EXCURSIÓ DIUMENGE 27 de Maig del 2012:
"CIRCUIT PER STA. MARIA DEL COLLELL
I SERRA DE VENTATJOL ,AL PLA DE L´ESTANY"
DURADA : 4 HORES SENSE COMPTAR PARADES .
DESNIVELL : 375 m d´ascens............ Alçada màxima: 476 m 
DIFICULTAT : MITJANA 
RECORREGUT : 15 Km.
GUIA : Fc Xavier Gregori, del Club Alpi Palamós
SORTIDA : 9 : 00 hores DEL BAR NÚRIA.... VENIR PUNTUALS I ESMORZATS.... ( ATENCIÓ AMB L´HORARI )
9: 45 hores ANAR A BANYOLES...FONT DE LA PUDA....CARRETERA DE MIERES...DESVIAR-SE A ST. MIQUEL DE CAMPMAJOR
I ANAR FINS EL SANTUARI DEL COLLELL......A ON APARCAREM....!!
Diumenge 27 de Maig
Excursió en circuit per Santa Maria del Collell i serra de Ventatjol
L’excel·lència d’aquest recorregut circular, depassa en bona proporció els límits estrictes municipals del Pla de l’Estany, la qual cosa ens amplia els horitzons en territori de la Garrotxa. A banda de l’interès històric del santuari del Collell, l’itinerari pretén donar a conèixer un seguit de racons plens d’atractiu paisatgístic per camins, boscos i contrades per descobrir.
Recorregut: Santa Maria del Collell. El Torn. Can Batlle. Bosc de Mas Rampinya. Ermita de la Mare de Déu de Loreto. Mas del Castell de Roca. Molí de Roca. La Cadamont. Ventatjol. Cova de Ventatjol. Santa Maria del Collell
Distància: uns 15 km
Temps esmerçat: 4 hores sense aturades
Cota màxima assolida: 476 m
Desnivell acumulat: uns 375 m
Punt de sortida i retorn: Santuari del Collell
Com arribar-hi: Prenem a Banyoles la GI-524 en direcció Santa Pau i ens desviem vers Sant Martí de Campmajor per la GIP-5244 fins el santuari de Santa Maria del Collell.
Comencem a caminar des de davant la façana principal del santuari del Collell (302 m). Al final de l’esplanada, prenem un camí ample amb lleugera baixada que s’endinsa en l’ambient boscós i arriba a la creu de l’oratori. Aquest oratori dedicat a la Mare de Déu era el punt de trobada on els romeus de Mieres, el Torn i d’altres pobles veïns es reunien per anar plegats fins al Santuari, en les romeries que cada any efectuaven.
Estem seguint una de les rutes de Salamina que proposa el Consell Comarcal del Pla de l’Estany, arran de la publicació del llibre de Javier Cercàs, “Soldados de Salamina” que novel·la un fet històric de la Guerra Civil Espanyola.
Ara continuem travessant uns prats inclinats amb una vista agradosa sobre la serra de Finestres a l’horitzó, per un paisatge agrícola molt endreçat. Tot seguit, anem baixant per un camí aixaragallat i pedregós a l’empara d’alzines i roures, marxant una estona pel costat de la tanca perimetral de la granja Vilallonga. Al capdavall anem a parar a una pista secundaria que comunica amb aquesta granja.
Hem sortit davant d’una plantació de pollancres que ens queda a l’esquerra mentre avancem, una estona abans d’arribar al pont de ciment damunt el Merdançà, afluent del Ser. Seguidament perllonguem la pista flanquejats pels remorosos arbres de ribera i abordem un vial asfaltat al poble del Torn que ja es veu. Aquí ens trobem amb la senyalització d’Itinerannia, ja que des del santuari del Collell caminem per la Garrotxa. També veiem les marques en blanc i vermell del sender de gran recorregut GR 2. Ara entrem a conèixer el petit nucli de cases al voltant de la parroquial de Sant Andreu del Torn. L’església, molt modificada al segle XVIII, té una data de 1737 gravada a la llinda d’entrada. El conjunt esdevé un indret de pau i tranquil·litat que només interromp la fressa que fa l’aigua quan salva una petita resclosa a la llera del Ser. Ara es passa el riu pel pont del molí d’en Fàbrega i continuem cap a Can Batlle, masia que es deixa ensota a la dreta. La ruta s’entafora dins el bosc de la Muntanya de Canelles, passa Can Camps i tot baixant un poc, acabem coincidint amb l’accés al mas Cadevall, situat als peus de la serra de Boquià coberta de bosc.
Ara continuem a peu pla per una pista, entremig de terres de conreu arrabassades al bosc i tot d’una deixem d’anar amb el GR 2 que marxa per l’esquerra enfilat marge amunt en direcció Besalú. Nosaltres continuem per la pista, entrem al bosc i acabem passant el mas Rampinya per sota, mentre anem davallant fins a la riba del Ser. Sense creuar-lo encara, l’anirem vorejant seguint un camí d’allò més encisador que tot d’una ens mena a creuar el riu, més o menys cabalós segons temporada, afermant la petja entre les pedres que hi són posades (216 m). A l’altre riba recuperem el camí que va vorejant un camp, altre vegada en territori del Pla de l’Estany. Al final ens internem pel bosc de Mas Rampinya i es passa una fronda d’avellaners, on es respira un ambient selvàtic i fresquívol amb el riu a prop que ni se sent d’ample i calmat que circula. Més endavant sortim als camps de la Brugada, que anem vorejant fins a un indicador de ruta que ens dreça cap a uns graons que ens fan baixar pel marge fins a la riba del Ser.
Trobem el millor punt on creuar-lo i ens situem a l’altre riba que ens toca remuntar fins al marge superior. Dalt recuperem el camí i continuem vorejant els camps de Can Jofre encara prop del riu. No gaire lluny, sortirem a una pista ample que anirem baixant fins arribar a una bifurcació (210 m). Ara prenem un camí en direcció a Briolf per anar a conèixer la senzilla ermita de la Mare de Déu de Loreto, molt a prop. Seguint la ruta proposada, ens acostem al passallís damunt el Ser i, sense creuar-lo, prenem un camí carreter a l’esquerra que va pujant. Al cap de 5 minuts sortim a un punt alt a escassa distancia del mas el Segalàs i ens acostem al cingle, mena de balconada natural. Allà es té una immillorable vista de conjunt del castell i molí de Roca, amb l’obscur gorg als seus peus i el salt d’aigua que hi mena. Fetes les fotografies oportunes, recuperem la ruta principal, creuem el Ser i anem avall.
Ja som al castell de Roca, pagesia fortificada que data de finals del segle XIII començaments del XIV. A prop hi ha un vell molí fariner, antany mogut per les aigües del Ser, actualment reformat com a vivenda. Ben segur que el despoblament de la zona ha fet que aquest veïnat sigui un dels paratges naturals que s’han mantingut més intactes de la comarca. La seva situació privilegiada fa d’aquest conjunt un lloc captivador. Anem camí enllà i aviat trobem uns camps a ma dreta que limiten amb el bosc de la Cadamont.
Allà en la distancia tocant als arbres podem veure Les Carreres, una masia que actualment s’està enrunant i que fou on es va refugiar Jesús Pasqual Aguilar, que va sobreviure al mateix afusellament que Rafael Sánchez Mazas, abans de fugir cap a França buscant l’exili durant el període de la Guerra Civil.
Avancem per la pista travessant pel pla de la Cadamont, vertader mosaic de conreus, i més enllà trobem el rètol a la font de la Teula. Antigament a prop de la font hi havia Cal Rajoler, una masia que es dedicava a la fabricació casolana de teules, d’aquí la procedència del nom de la font, la qual raja a la mateixa vora del Ritort. En aquest punt arrenca un camí traginer que s’endinsa al bosc i ens durà davant del mas la Cadamont. Davant l’era de la casa (317 m), el camí es torna pista i vira a ponent. Després de passar un curiós grupet de pins avets mentre fem via per dins del bosc, s’arriba al punt on surt el camí per anar a conèixer Sant Feliu de Ventatjol, a escassa distancia.
Quan ja hi som, constatem que de l’església romànica en queda molt poca cosa, concretament el cementiri i un plafó amb les característiques que tenia aquesta edificació. S’explica que els terratrèmols dels anys 1427 i el següent la varen deixar molt malmesa fins l’any 1766 que es va consolidar. El despoblament i la deixadesa posterior van aconsellar derruir-la i endur-se’n tota la runa per dignificar l’indret.
Tornem enrere fins al trencall i quan portem uns 4 minuts veurem a l’esquerra un tram de paret del desaparegut mas Can Soler (346 m), on molt a prop arrenca el camí que s’enfila al mas de Can Serra que avui ja no es troba. Prenem aquest camí que puja costerut a la carena, on hi ha una cruïlla (447 m). Hem d’anar cap a la dreta, es a dir vers l’est, pel corriol que s’intrica carenant per la serra de Ventatjol (la Cadamont al mapa ICC). Més endavant, abastem un lloc rocós desembarassat on es té una vista panoràmica sobre la vall de Campmajor i serres veïnes . Tot i que no és el punt més prominent de la serra, és el més accessible i relativament net de l’espessor vegetal que la caracteritza. Continuem el corriol fins que s’esvaeix del tot al cap d’uns 5 minuts. Ara ens cal descendir per una graonada rocosa curta i fàcil, fins a nivell de la cova de Ventatjol o del Frare que s’obre a peu pla blegant a l’esquerra. Coordenades: x 472509 – y 4667559. Un cop reeixits de la cova, desfem el camí fins a la ruta principal. Continuem davallant i arribem a unes instal·lacions esportives, tombem a la dreta i acabem per entrar en l’àmbit del santuari, indret on hem aparcat.
L’antany important santuari de Nostra Senyora del Collell era propietat, ja al segle XI, del monestir de Sant Pere de Besalú. Després de tota mena de vicissituds, al segle XX l’arquitecte Josep Renom dirigí les obres d’una nova església, iniciades el 1912. La primitiva església (s. XVI), molt de temps abandonada, va ser restaurada posteriorment.
Santuari de Santa Maria del Collell
Aquest conjunt ha tingut diferents usos al llarg de la seva història: santuari, seminari, presó durant la Guerra Civil Espanyola, centre d’educació i, finalment, complex esportiu. El santuari el va fer servir de presó el bàndol republicà durant la Guerra Civil. Quan els soldats republicans es retiraven es va donar l’ordre d’afusellar un grup de presoners franquistes. Entre ells hi havia Rafael Sánchez Mazas, un dels fundadors de la Falange que, quan anava a ser afusellat, va poder escapolir-se i es refugià en els boscos d’aquestes contrades on va coincidir amb desertors del bàndol republicà. El llibre “Soldados de Salamina” de Javier Cercàs novel·la aquest fet històric de la nostra guerra. L’èxit de la novel·la va fer que el director David Trueba la portés al cinema amb el mateix títol.
Cova de Ventatjol o del Frare
Es tracta d’un abric natural obert dalt la serra de Ventatjol, d’unes dimensions que s’acosten als 20 metres de fondària per uns 6 metres d’amplada. La historia d’aquesta balma ha viscut diferents episodis de vida eremítica, en què peregrins i ermitans la van fer servir en diferents èpoques com a lloc de recolliment. Així va ser com un 19 de maig de 1675, fra Joan vingut de Sicília es va instal·lar com a ermità a la cova, tal com recull aquest fragment del llibre Historia de Santa Maria del Collell del 1954, escrit per Mn. Lluis Constans.
“Als desavuit o desanou de maig del any del Sr. de mil sis sents setenta sinch arribá en esta santa Casa de Nostra Senyora del Collell un armitá sol, lo qual se feya dir Fra Joan y preguntant-li lo nom de casa y lloch los digué hera natural de Cicilia y que lo demés després de sa fi se sabría, lo qual demaná si hiavía alguna montanya aspra per viure y se li ensenyá la cova de la montanya de Ventatjol en la qual estigué....”
NI EL COORDINADOR NI LA COLLA PERDUTS ES FAN RESPONSABLES DE QUALSEVOL INCIDENT... ÉS DEURE DE L´EXCURSIONISTA ESTAR FEDERAT A LA F.E.C.C... I PORTAR LA TARGETA , QUÈ ÉS L´ASSEGURANÇA EN CAS D´ACCIDENT.
