COLLA PERDUTS (DISPOSEM D´UN BLOC, PODEU ACCEDIR-HI EN AQUEST ENLLAÇ : http://collaperduts.blogspot.com/ - GRUP D´AMICS DE GIRONA www.amicsdegirona.com - VICENSOS - POKAPOCKS.
SORTIDA DIUMENGE 29 - MAIG - 2011 :
" Serrat - Balandrau - Gorgues del Freser"
DURADA : 7 : 05 hores (SENSE COMPTAR PARADES).... PORTAR BOTES DE MUNTANYA, GORRA , PROTECCIÓ SOLAR , IMPERMEABLE , FOLRO POLAR , BUFF , GUANTS , BEGUDA I DINAR.
DESNIVELL : 1231 m.
RUTA CIRCULAR : 18´20 km.
DIFICULTAT : ALTA
SORTIDA : 7: 30 HORES del Bar NÚRIA....ES PREGA PUNTUALITAT I VENIR ESMORZATS
8 : 05 Hores al Bar l´Esport de Besalú
Serrat - Balandrau - Gorgues del Freser
INTRODUCCIÓ
Cases de Serrat
Tot i no ser la més coneguda, aquesta és sens dubte l’ascensió més interessant al Balandrau. Es tracta d’una ruta que, en part degut a la seva considerable pujada acumulada, ens porta per una varietat de paisatges. Iniciem la caminada al petit nucli del Serrat entre prats que deixem enrere ràpidament per començar a caminar, a partir dels 1500 m d’alçada, entre pins. Cap els 2000 m el bosc finalitza de sobte i sortim a petits prats alpins (que degut a les generoses neus i pluges d’aquest any encara trobem florits) que deixen pas poc després a la roca nua. La tornada la fem descendint entre rierols a la Coma del Freser fins el refugi de Coma de Vaca i després per les gorgues del Freser on l’aigua aquest any abunda.
Cim del Balandrau amb el Pic de l’Infern sobresortint al fons
Serrat és un petit agregat de Queralbs, per arribar-hi ho fem partint de la GIV-5217 a l’alçada de la Farga (situada en un fort revolt a 1km de Queralbs). Aquí trobarem un rètol a la dreta de la carretera que ens indica la desviació cap a Fustanyà (a uns 2 km) i Serrat (a uns 4 km). A l’entrada de la població hi ha un petit espai per aparcar. Cal destacar de Serrat les seves cases. Algunes encara conserven l’estil pirinenc que ja només solem trobar a algunes zones del Pirineu central com a petits pobles propers a Benasc o als de la zona d’Ordesa..
SORTIM DEL NUCLI DEL SERRAT
Track i punts principals per a Google Earth: Arxiu KML
Track i punts principals per a GPS: Arxiu GPX
Track per a GPS: Arxiu GPX per a MapSource
Les dades d’altitud estan corregides amb el model d’elevacions del terreny (DEM) de Catalunya de pas de malla de 30 x 30 metres
DESCRIPCIÓ DEL RECORREGUT
Salt del Grill VISTA DES DEL BALANDRAU COLL DELS TRES PICS
Puigmal vist des del camí que puja a l’Atalaiador
Passat un mur de pedra perpendicular al camí enllacem amb el camí de pujada que hem vist marcat amb unes aspes grogues al Serrat. Ens unim a ell girant a la dreta i enfilant cap amunt entre dos murs i endinsant-nos ja en un bosc de pins. No cal que caminem gaire per trobar un filat obert que travessem i comencem a seguir les fites amb cura. El corriol per el que caminem s’endinsa per una zona de pins sortint de tant en tant a petites clarianes herboses. Es tracta d’un camí poc fresat pel que caldrà que parem especial atenció a les fites.
Pujada al refugi de Comadevaca
Vista des de les Roques Blanques en direeció nord. A l’esquerra i tapat pels núvols tindriem el Torreneules, a la dreta i ja fora de la fotografia el cim, molt proper, Balandrau
En arribar als 2000 m el bosc s’acaba i anem a sortir al serrat de l’Atalaiador on un prat florit ens regala una bona vista de part del camí que ens queda per pujar. Al nostre davant tenim l’Atalaiador i més enllà les Roques Blanques. El cim del Balandrau encara no és visible però a la nostra esquerra (tot i que mig tapats pels núvols) veiem el Torreneules, el cami dels Enginyers, el Puigmal… També tenim una perspectiva privilegiada del costerut camí de pujada que ens permet pujar directament des de la part inferior de les gorgues del Freser fins el camí dels enginyers i descrit a la ruta Camí dels enginyers - Gorgues del Freser.
Passem el pla herbós que ens serveix per descansar una mica de la pujada i veiem com el camí es desvia a la nostra dreta evitant l’Atalaiador (un promontori rocós que tenim uns 200 metres per sobre dels nostres caps). Així doncs cal deixar el camí més fresat de banda i seguir carena amunt. Veiem el Serrat ja molt lluny i passem l’Atalaiador (des d’on podem gaudir d’unes bones vistes si el dia acompanya). Ens dirigim sense deixar la carena (ara ja molt més àmplia i costeruda) cap a les Roques Blanques mentre veiem com entre els núvols que s’estan formant apareixen i desapareixen a la nostra dreta el Puig Cerverí i el Taga i uns isards passen força més amunt d’on estem.
Cim del Balandrau :
La pujada és forta i lenta però per fi arribem a les Roques Blanques i podem donar pràcticament per finalitzada la pujada. La Coma del Freser amb el Gra de Fajol i Bastiments al fons s’ens presenta de cop davant nostre. En primer pla i a la nostra dreta tenim el Balandrau, convertit des d’aquí en un turó del que ja només ens separen uns 100 metres de desnivell. El camí ara ja es totalment evident ja que tenim el cim (on hi destaca el punt geodèsic) totalment a la vista. Passem pel collet de la Regalíssia (gaire be impercentible sobre el terreny) i tot seguit fem els darrers metres de pujada al cim del Balandrau.
G
33. Coll dels Tres Pics
La baixada està indicada amb fites i la iniciem fent un gir de 90 graus a la dreta respecte el camí d’arribada al cim, és a dir en direcció nord-est. El primer que trobem en baixar són els Tres Pics que estan just davant nostre. Poc abans de passar pel seu costat veiem a uns 200 m a la nostra esquerra un ramat d’isards composat per uns 30 caps dels quals més d’una tercera part son cries. Seguim baixant fins arribar al Coll dels Tres Pics on un camí ens arriba per la nostra dreta (és el camí que ve del collet la Gralla) i segueix per la nostra esquerra baixant a la Coma del Freser. Davant nostre veiem una petita caseta amb una antena i a l’esquerra veiem el refugi lliure de Coma de Vaga (el vigilat que està al costat queda tapat des d’aquest punt). Girem doncs a l’esquerra en direcció a la coma del Freser baixant per un corriol mol fresat fins que trobem, en una pedra a l’esquerra del camí, un senyal groc que indica la desviació al refugi de Coma de Vaca. Aquest camí no fa molt que ha estat traçat i ens permet fer una baixada més directa al refugi que pel camí habitual.
El camí baixa per la coma de Mantinell entre dos rierols i tot i que per envoltar un ramat de cavalls amb poltres perdem els senyals grocs un parell de vegades no cal amoïnar-se, el refugi és a la vista i la baixada és força directa. Al final de la coma veiem un rètol que ens indica força destins, decidim apropar-nos (el nostre camí gira a l’esquerra uns 10 metres abans) i menjar alguna cosa al costat del rierol. Hi ha força gent amunt i avall pel que decidim no arribar fins el refugi de coma de Vaca (tot i que està només a dos o tres minuts) ja que deu estar atapeït i menjarem més tranquils on som (a més ja fa una estona que sembla que vol començar a ploure així que serà millor anar passant…)
REFUGI DE COMA DE VACA
GORGUES DEL FRESER
