COLLA PERDUTS ( DISPOSEM D´UN BLOGS ,PER ACCEDIR-HI PODEU CLICKAR EN AQUEST ENLLAÇ : http://collaperduts.blogspot.com/ - GRUP D´AMICS DE GIRONA www.amicsdegirona.com - VICENSOS - POKAPOCKS.
EXCURSIÓ DIUMENGE 6 - FEBRER - 2011 : " EL MARTANYÀ (1.030 MTS)-SADERNES "
DURADA : 5: 00 hores ( SENSE COMPTAR PARADES).....PORTAR BOTES DE MUNTANYA , FOLRO POLAR , GORRA ,GUANTS , BEGUDA I DINAR.
DESNIVELL : 750 mts.
RUTA CIRCULAR : 8´500 kms.
DIFICULTAT : MITJANA - ALTA
EXCURSIÓ APTA PER A GOSSOS TRANQUILS FEROTGES...ABSTENIUR-VOS
SORTIDA : 9: 00 HORES AL BAR NURIA....ES PREGA PUNTUALITAT I VENIR ESMORÇATS...!!!
9 : 35 HORES AL BAR ESPORT DE BESALÙ.....PARADA TÈCNICA.
10 : 00 HORES A L´ÚLTIM PÀRKING DE SADERNES ( A ON HI HA LA CADENA PER ANAR AL SALT DEL BRULL...I A ON COMENÇA LA PUJADA CAP EL BASSEGODA )....SI ESTIGUÈS PLÈ : ANAR AL PÀRKING DEL CASTELL D´ESPASA, MOLT AMPLI I A 10´A PEU....Ó UN D´ENTREMIG " L´HORT DEL CELLER DE LES MONTGES ".
NOMÈS FAREM LA MITAT DEL RECORREGUT GROC I COMENÇAREM PER EL PONT D`EN VALENTÍ
El Martanyà (1031 m) és una encinglerada muntanya que jeu a cavall de l'abrupta vall de Sant Aniol i la més accessible vall de Riu, ben bé al cor de l'Alta Garrotxa. El veïnatge del Puig de Bassegoda potser li resta protagonisme i també visitants, tot i que observat amb deteniment des de qualsevol angle certament ofereix un perfil força atrevit i a la vegada atractiu. Com totes les muntanyes de la zona, mostra una cobertura arbòria bastant desenvolupada, on el caràcter de la vegetació, determinada pels microclimes, contrasta enormement en funció del vessant, que junt amb un relleu accidentat i variat, presenta en conjunt un entorn natural força salvatge.
Hem començat la caminada des de davant de Can Galceran a Sadernes tot just clarejar. El tram de pista ben dematí és força agradable, en un respectuós silenci dolçament trencat pel cant dels primers moixons. Un cop travessat el Pont de Valentí continuem per l'humit corriol que segueix paral·lel a la riera de St Aniol, tot trepitjant les fulles que han anat caient aquests dies. Al llarg del camí ens ha sorprès el nivell que devia assolir l'ara plàcida riera fa un parell de setmanes, sobretot per les destrosses a la resclosa del Gomarell.
AIGUES TRANSPARENTES DE LA RIERA DE ST. ANIOL
Més endavant, sense arribar a la gorja del Citró i a l'alçada del Salt de la Núvia, s'inicia a mà dreta el camí que puja al Martanyà. Al principi, l'abundant vegetació i els efectes de les maltempsades ens fan estar atents al camí, tot i que correctament senyalitzat amb fites és fàcil de seguir. Simplement s'han de salvar 600 metres de desnivell , així que només cal pujar i pujar i pujar, a redós del Cingle Trencat.
Com he esmentat abans, els microclimes són variats, així que en un primer moment la humitat és molt alta, el sòl amb molta matèria orgànica i el terra desenvolupat, amb una interessant diversitat de caducifolis com aurons, blades, trèmols, teixos, castanyers, pollancres, roures, algun boix grèvol i boixos gegantins, entre d'altres; més amunt domina l'alzinar a les zones més eixutes i assoleiades, i ben a dalt de tot, al planell cimal, hi viu una pineda de pi roig.
Entre esbufec i esbufec visitarem diverses places carboneres fa anys abandonades, fet que cal tenir present davant l'actual imatge de l'Alta Garrotxa, que difereix sensiblement de la que tenia fa un segle, quan la mà de l'home mantenia el paisatge força desforestat.
EL CAMI DE LA COMA....UNA ZIGA - ZAGUE DE 600 MTS. DE DESNIVELL SEGUITS
Seguint amb el planell cimal, enmig de la pineda només trobarem traces de camí, de manera que per orientar-se la travessarem direcció llevant ajudant-nos d'unes tènues marques vermelles, fins a una petita elevació, on finalment hi ha el punt més elevat. Un cim que, malauradament, no ofereix masses vistes doncs els arbres neguen el paisatge. A dalt, esmorzem com cal, acompanyats a una prudent distància d'unes cabres assilvestrades i la seva ferum...
Després de "conquerir" el Martanyà, primer que fem és anar cap a ca n'Agustí, a la vall de Riu. Des del cim, baixem cap a una bassa i des d'allà mirant cap al Bassegoda podem veure dos estratègics punts vermells a un pi: allà comença un curt viarany que davalla cap a un collet, anomenat de la Pedra dreta, on val la pena apropar-se a una estribació propera on afloren unes blanques roques calcàries molt esmolades i des d'on s'albira un superb paisatge.
PIC DE SA NOGUERA....ST. MARC...I...EL DE LES BRUIXES
Muntanya avall el viarany esdevé camí de matxos, molt més evident però no massa en bones condicions, on serà difícil evitar les relliscades a les clapisses i on comprovarem com de soferta és la vida de les alzines d'aquesta eixuta solana de mala petja. Bones vistes del Bassegoda i les acolorides vessants de la serra de Freixenet. Continuem la trescada al costat d'uns paorosos cingles i finalment travessem unes antigues feixes fins a desembocar a un camí carreter, que és el que mena molt més avall fins als plans de la Muntada. Nosaltres hem pogut admirar un roure gegantí que ja deu ser més que centenari.
ROURE CENTENARI DE CA N`AGUSTÍ
PRATS DE CA N`AGUSTÍ
EL MARTANYÀ AL VESPRE
Sobre la bellesa:
"Per molt que recorrem el món darrere de la bellesa, mai la trobarem si no la duem amb nosaltres". (Louis Audobert)
Sobre la vida:
"No caminis davant de mi ja que potser no pugui seguir-te, no segueixis els meus passos perquè potser no sàpiga guiar-te, ves al meu costat i sigues sempre el meu amic."
"Envellir és com escalar una gran muntanya: mentre es puja les forces disminuïxen, però la mirada és més lliure, la vista més àmplia i serena". (Ingmar Bergman)
"L'home ha nascut lliure i per tot arreu es troba subjecte amb cadenes" (Jean-Jacques Rousseau)
NI EL COORDINADOR ,NI LA COLLA PERDUTS , ES FAN RESPONSABLES DE QUALSEVOL INCIDENT....ES DEURE DE L´EXCURSIONISTA , EL ESTAR FEDERAT A LA F.E.C.C..., I PORTAR LA TARJETA , QUE ES L´ASEGURANÇA EN CAS D´ACCIDENT.
