COLLA PERDUTS ( DISPOSEM D´UN BLOGS ,PER ACCEDIR-HI PODEU CLICKAR EN AQUEST ENLLAÇ : http://collaperduts.blogspot.com/ - GRUP D´AMICS DE GIRONA www.amicsdegirona.com - VICENSOS - POKAPOCKS.
EXCURSIÓ DIUMENGE 23 - GENER - 2011 : "RUTA DELS CASTELLS DE CASTELLCIR I EL DE CENTELLES "
DURADA : 4 : 45 hores ( SENSE COMPTAR PARADES).....PORTAR BOTES DE MUNTANYA , FOLRO POLAR , GORRA ,GUANTS , CHUBASQUERO , BEGUDA I DINAR.
DESNIVELL : 600 mts.
RUTA CIRCULAR : 11´500 kms.
DIFICULTAT : MITJANA
SORTIDA : 8: 30 HORES AL BAR NURIA....VENIR PUNTUALS I ESMORÇATS.... ( ATENCIÒ AMB L´HORARI ).
9 : 15 HORES.....PARADA TÈCNICA A COLL DE RAVELL , PASSADA LA SORTIDA DE ST. HILARI EN L´EIX TRANSVERSAL....ANAR PER LA DE COLL DE RAVELL-VILADRAU.
9: 45 HORES....ANAR DIRECCIÒ VIC...CIRCUNVALACIÒ DIRECCIÒ BARCELONA - LA GARRIGA.....BAIXAR A CENTELLES.....AGAFAR LA 1ª ENTRADA ( TAMBÈ ES POT ANAR PER LA 2ª )....ATRAVESAR TOT EL POBLE ANANT CAP A LA CARRETERA DE ST. FELIU DE CODINES I A PROP DE LES AFORES , INTERSECCIÒ AVINGUDA DE LES ESCOLES AMB LA C- 1413.......APARCAR....DEVANT SURT UN CAMÍ QUE VA A CAN MENESCAL , I S´ENFILA CAP EL MORRO DEL PORC
MAPA DE CENTELLES : http://www.callejeando.com/Mapa/Barcelona/callejero-centelles.htm
castell de Centelles
[Nom històric: castell de Sant Esteve]
Antic castell anomenat de Sant Esteve fins al s. XIII (prengué el nom de la vila de Centelles, l'actual Sant Martí de Centelles), actualment enrunat, a 855 m alt., en un turó acinglat (l'agulla de Sant Martí), damunt el pla de la Garga, dins el municipi de Sant Martí de Centelles (Osona).
És conegut també com a castell de Sant Martí. Fou el centre de la baronia de Centelles .
És esmentat ja el 898. Una comunitat de preveres instal·lada a la seva església, dedicada a sant Esteve, esdevingué priorat canonical (Santa Maria de Centelles) a la fi al s. XIII, fundat pels senyors de Centelles; a partir de la fi al s. XIV anà decaient, fins a restar-ne solament el títol prioral. Les edificacions actuals corresponen en bona part al 1464, amb motiu de la projectada residència del rei-conestable Pere IV. El castell fou enderrocat per les forces de Felip V; l'església, romànica, amb un absis rectangular, és obra del principi al s. XIV; la imatge romànica, molt mutilada, de Santa Maria de Castell és venerada actualment a la parròquia de Sant Martí de Centelles.
Castell de Centelles
Aquesta és la paret nord del Castell de Centelles. Els Centelles foren una gran família aristocràtica a l'edat mitjana, fins al punt que el seu epònim es compta entre els nou barons de la la fama d'Otger Cataló. Amb aquest castell podien controlar els camins entre Barcelona i la Plana de Vic i la vila de Centelles.
Capella de St. Martí de la Roca, Castell de la Popa, Castellcir
El castell de Tenes ja s'esmenta al 923. Posteriorment, va anar-se modificant el nom fins a arribar a castell Cir o de la Popa, per la forma de la base rocosa en la qual es sustenta, que forma part dels contraforts del massís de la Sauva Negra.
El castell es troba a la Torrassa dels Moros, a frec de la riera de Tenes, en un indret on hi ha restes d'un mur i una torre.
Els senyors del castell portaren el nom de Castellcir des del segle XI fins al XIV, i fou famós per la seva bel·licositat. El 1294, Jaume II assetjà i prengué el castell a Gilabert. La línia directa dels Castellcir es va perdre a la Pesta Negra del 1348, passant als Centelles i, més tard, als Planella. Els successors d'aquests, els marquesos de Castell-vell, el vengueren el 1942.
El conjunt del castell està format per muralles, avui fragmentades, les restes de l'edifici principal i la capella de Sant Martí de la Roca. Les edificacions encara imponents ocupen una àrea de 570 m², repartits en una fortalesa de planta i dos pisos. Tot el castell de Popa està aixecat sobre la pedra, sense fonaments. Presenta un avançat procés de degradació, amenaçant ruïna les poques estructures que resten dempeus.
Segons la llegenda, l'església de Castellcir està construïda en un lloc que no pot veure's des d'aquest castell a causa de la conducta malèvola de Gilabert, el senyor del castell de l'època.
La proa de la Popa, Castellcir
Diuen que el senyor del castell de Castellcir, Gilabert, tenia molt mala conducta. Robava objectes de les esglésies i d'ermites, i fins i tot afirmen que havia atacat, ferit i mort un canonge de Vic.
Així és normal que el rector de la parròquia aprofités els moments que podia per recriminar-lo. L'avisava de com s'havia de comportar i li demanava que fes més bondat.
Però a Gilabert no li agradaven els sermons ni els renys, i enutjat amb el senyor rector, diuen que un dia va disparar amb la ballesta mentre deia missa i el va matar.
Ple de remordiment en veure què havia fet, se'n va penedir i va voler demanar el perdó del Sant Pare de Roma, que l'absolgué, però segons conten, va posar-li unes condicions: havia d'edificar una nova església del mateix estil i disposició que la de Sant Jaume de Galícia i, a més des de la nova església no s'havia de veure el castell.
La llegenda acaba relatant que els senyors del castell compliren la seva promesa.
Frases i dites
Encara que siguin muntayenques, es poden aplicar a la vida:
"Mai no mesuris l'alçada d'una muntanya fins que no hagis arribat al cim. Llavors veuràs que no era tan alta com pensaves".
"Si al franquejar una muntanya en direcció a una estrella, el viatger es deixa absorbir massa pels problemes de l'escalada, s'arrisca a oblidar com és l'estrella que ho guia. "
"L'home que mou una muntanya, comença per remoure les pedres petites". (Anònim)
"No conquistamos las montañas, sólo a nosotros mismos". (Sir Edmund Hillary)
"El traspié no se dá contra la montaña sino contra la pequeña piedra del camino"
"Viu la teva vida com si pugessis una muntanya. Ves mirant el cim, però el més important és admirar les coses belles del camí. Puja a poc a poc, ferm, i gaudeix cada moment. Les vistes des del cim seran el regal perfecte després del viatge"
De muntanya:
"Ves-hi, puja, gaudeix pero per sobre de tot, torna".
"La muntanya no és com els humans. La muntanya és sincera". (Walter Bonatti)"
Sobre la bellesa:
"Per molt que recorrem el món darrere de la bellesa, mai la trobarem si no la duem amb nosaltres". (Louis Audobert)
Sobre la vida:
"No caminis davant de mi ja que potser no pugui seguir-te, no segueixis els meus passos perquè potser no sàpiga guiar-te, ves al meu costat i sigues sempre el meu amic."
"Envellir és com escalar una gran muntanya: mentre es puja les forces disminuïxen, però la mirada és més lliure, la vista més àmplia i serena". (Ingmar Bergman)
"L'home ha nascut lliure i per tot arreu es troba subjecte amb cadenes" (Jean-Jacques Rousseau)
NI EL GUIA ,NI LA COLLA PERDUTS , ES FAN RESPONSABLES DE QUALSEVOL INCIDENT....ES DEURE DE L´EXCURSIONISTA , EL ESTAR FEDERAT A LA F.E.C.C..., I PORTAR LA TARJETA , QUE ES L´ASEGURANÇA EN CAS D´ACCIDENT.
