dimarts, 30 de novembre de 2010

EXCURSIÓ DIUMENGE 5 - DESEMBRE - 2010 " ASCENCIÓ AL PIC DE LA CALMA - SADERNES ( 1061 MTS.)"

COLLA PERDUTS ( DISPOSEM D´UN BLOGS ,PER ACCEDIR-HI PODEU CLICKAR EN AQUEST ENLLAÇ : http://collaperduts.blogspot.com/ - GRUP D´AMICS DE GIRONA www.amicsdegirona.com - VICENSOS - POKAPOCKS.

EXCURSIÓ DIUMENGE 5 - DESEMBRE - 2010 " ASCENCIÓ AL PIC DE LA CALMA - SADERNES ( 1061 MTS.)"

DURADA : 6 HORES ( SENSE COMPTAR PARADES).....PORTAR BOTES DE MUNTANYA , FOLRO POLAR , GORRA ,GUANTS , CHUBASQUERO , BEGUDA I DINAR. DESNIVELL : 810 MTS
RUTA CIRCULAR : 10´00 KMS.
DIFICULTAT : MITJANA - ALTA

SORTIDA : 8 : 00 HORES AL BAR NURIA....VENIR PUNTUALS I ESMORÇATS.... ( ATENCIÒ AMB L´HORARI ).

8 : 35 AL BAR L´ESPORT DE BESALÚ ....ANIREM AL HOSTAL DE SADERNES ,APARCAREM ELS COTXES AL PARKING I DES D´ALLÀ ES COMENÇARA L´EXCURSIÒ............PERÒ ABANS DEIXAREM COTXES PER EL RETORN AL PONT DE LLIERCA.

La sortida des del pont de Plansarenes, comença amb una pujada de més de 400m sense aturador fins a Can Pentinet, després una petita baixada fins a la Quintana, ens dona repòs per començar una altre pujada de gairebé 300m, que ens porta per la font de Rodoret fins a Coll de Jou, i d'aquí una pujada de 115m molt drets, ens arriba fins el cim de la Calma (1053m).

La pujada la fem allargassant la fila, però ens reagrupem a Can Pentinet i a Coll de Jou. El cim de la Calma sorprèn a més d'un per l'espectacular vista de què gaudim, tot i que alguns núvols ens tapen una part de la panoràmica més llunyana cap a l'oest.
Sortim del cim cap a l' est i després cap el sud per una baixada en que passem pel costat de la creu de Monteia, i anem baixant fins a Sant Miquel de Monteia.

Des de aquí fins a la casa de Monteia és el paradís dels caçadors de pinetells i rovellons. En Josep fa estona que va omplint una bossa amb llenegues, rovellons, i altres esquisideses. Als prats de Monteia dinem a tocar del caire sobre l'engorjat del riu Borró.

Hi ha algun intent de migdiada, però encara ens queden 3 hores de camí, i cal carregar les motxilles altre vegada, si no volem fer salat, i arribar de fosc.

Al Coll Sabassa, hi ha, evidentment, la bassa de fang que li dona nom, i intuïm que és lloc habitual de festivals i orgies senglaneres, els pins gastats pel fregadís desperassitari ho confirmen. Ara ja tot és baixada, primer fins al Clot de Calanís, i després cap a Sant Grau d' Entreperes (originàriament Santa Maria, però la força del costum popular li ha canviat el nom).

A Sant Grau hi trobem el que per decisió unànime del 1er. congrés mundial de Trepitjamolses dona nom a allò que en altres llocs en diuen un pas canadenc. Si als segles XII-XIII feien aquest enreixat al terra perquè no entressin els animals a l' església, per quins set sous li hem de donar el nom de pas canadenc a allò que se'n pot dir pas d' Entreperes.

NI EL GUIA ,NI LA COLLA PERDUTS , ES FAN RESPONSABLES DE QUALSEVOL INCIDENT....ES DEURE DE L´EXCURSIONISTA , EL ESTAR FEDERAT A LA F.E.C.C..., I PORTAR LA TARJETA , QUE ES L´ASEGURANÇA EN CAS D´ACCIDENT.