dilluns, 6 de setembre de 2010

EXCURSIÓ DIUMENGE 12 SETEMBRE DE SETEMBRE 2010 " PASETJADA PER CELRÀ : ARBRES MONUMENTALS I CASTELLS "......NOMÈS HI HAN 100 PLAÇES PER DINAR....!!! Date: Mon, 30 Aug 2010 15:46:13 +0200

COLLA PERDUTS ( DISPOSEM D´UN BLOGS ,PER ACCEDIR-HI PODEU CLICKAR EN AQUEST ENLLAÇ : http://collaperduts.blogspot.com/ - GRUP D´AMICS DE GIRONA www.amicsdegirona.com - VICENSOS - POKAPOCKS.

DURADA : 3 HORES....PORTAR GORRA I PROTECCIÒ SOLAR

DESNIVELL : 200 MTS

DIFICULTAT : FÀCIL.

SORTIDA : 9 HORES DEL BAR NURIA....VENIR ESMORÇATS I PUNTUALS.

L´EXCURSIÓ ES GRATUÏTA , L´OBJETIU : AGAFAR GANA PER LA PORKADA QUE L´ANGI I EL GRUP AMICS DE GIRONA ENS TENEN PREPARATS A MAS SAGRERA DE MONELLS....LA CARN DE PORC ES TAN BONA QUE SEMBLA XAI .

DIUMENGE 12 SETEMBRE .......A LES 13 : 30 A MAS SAGRERA DE MONELLS CAMINATA + PORKADA - DINADA + POSTRES CASERS + DEMOSTRACIONS BALLS POPULARS (amb professor d'animació i taller) ---- poden venir nens !! LA NOSTRE FANTÀSTICA PORKADA com sempre (s'emplena molt ràpit aixi k en compte, pk ja han començat a pagar )

PREU : adults 15 € tot inclós COMPRAREM ENTRANTS + PORKADA CARN + SALSES + POSTRES CASERES+ CAFÉ + BEGUDES + LOCAL MASÍA + CUITES CARN nens petits 10 € .....>> PER ELS NENS FINS A MÀXIM 12 ANYS (no mengen gaire SE SUPOSA jejje estàn perdonats)

FORMA PAGAMENT: Pagar directament a LA CAIXA PENSIONS per reservar la teva plaça IMPORTANT: POSAR TEU NOM I COGNOMS i referència PORKADA (si venen nens POSAR.HO)
2100 0284 13 0200071929 LA CAIXA PENSIONS

Nota: si has pagat i a última hora no pots venir....>>> com ja està tot encarregat, comprat i pagat..........>> "NO ES PODRÀ RETORNAR RÈS" (sap gréu però no és un restaurant k llavors ells emplenen amb altre gent, la teva plaça ja està encarregada per tu) TEMPS DE RESERVAR PLAÇA: fins Setembre .............si arrivem a les 100 persones, abans del dia de la porkada ......es tancarà La Caixa, per estar tot plè !!!!

Que vol dir aquesta demostració??? vindrà un professor i després de dinar TOTS BALLAREM I ENS FERÀ UNA DEMO dels següents:Per a totes aquelles persones que desfruiten ballant, i també per els>> mestres o professors/es de música o gimnàstica, us proposo tallers i/o>> animacions de>>>> Ball Tradicional Català :>> Sardana antiga>> Ball de la Castanya>> Ball Frances d'Enviny>> Patatuf>> La Bolangera>> Els Nans Vells>> Ball de Bastons>> Llivre Vermell de Monserrat...>> Ball de la Creu>> Virolet Sant Pere>> etc,>>>> per a ballar tot d'una.>>>> També puc fer tallers de Ball d'Israel, senzill i altres danses del món.

més detalls concrets aqui :

http://www.amicsdegirona.com/event-4962.html

DIUMENGE 12 SETEMBRE......EXCURSIÒ MATINAL A CELRÀ

ANAR A CELRÀ...I ABANS DE LA ROTONDA D´ENTRADA , AGAFAR TRENCANT A LA DRETA , CARRER DE LA FÀBRICA....I UN COP PASADA L`ALTA XEMENEIA , APARCAR A LA PLAÇA DE L´ESTACIÒ DEL TREN....SERÀ EL LLOC DE TROBADA......D´AQUÍ ANIREM TOTS AMB COTXES FINS A :

9 : 20 HORES : LA SORTIDA A PEU ES FERÀ A 2 KILÒMETRES , DES DE LA CASA D´EN NARCIS SEGURA....AL CARRER FREDERIC MONTPOU. PERÒ ELS COTXES ELS PORTAREM AL GRAN PÀRKING QUE ESTÀ A SOTA L´ESGLÈSIA DE CELRÀ....AL CASC VELL...AVINGUDA DE CATALUNYA...PER L´ARRIBADA.

LA RUTA COMBINA L´ITINERARI 1 EL D´ARBRES MONUMENTALS I FONTS , L´ITINERARI 6 DEL CENTRE HISTÒRIC DE CELRÀ I EL 5 " ELS CASTELLS DE CELRÀ"....APART D´AIXÒS TROBAREM EL FORN DE CALÇ DE CAN GUICH I LA BASSA DE CAN MARTURI ATAPEÏDA D´ANECS. TOT PLEGAT SORPRENDÀ LES MARAVELLES QUE TENIM AL CANTÒ DE GIRONA I A BEN SEGUR QUE LA MAJORÍA DE LA GENT DESCONEÏX.
Tipus d’itinerari
A peu
Distància total (km)
1,5 km
Desnivell màxim (m)
30 m
Temps
60 min
Dificultat
Baixa
Senyalització (tipus)
Sense senyalització específica
Torre Desvern. L’origen de la Torre Desvern, el podem trobar pels voltants del s. XII. Si bé fou concebuda amb caràcter defensiu, la diversitat d’usos i mans per les quals ha anat passant ha donat lloc a nombroses transformacions. Malgrat tot però, es conserven encara avui interessants elements tant d’estil romànic com gòtic.
Introducció
A partir del procés d’Agenda 21 de Celrà, entre els anys 2000 i 2002 s’han elaborat una sèrie d’inventaris de recursos naturals i culturals. En concret s’han inventariat les fonts i els arbres monumentals i en el primer cas s’han posat mesures per poder preservar aquest patrimoni tan valuós.De la plaça a can Cors, doncs, és un recorregut que vol acostar el passejant a les fonts i els arbres d'interès local més propers al municipi. Va ésser estrenat en motiu de la festa major de l’any 2000, juntament amb el Centre Excursionista de Celrà.El recorregut
Iniciem el recorregut a la plaça del Mercat (aparcament).Ens enfilem pel carrer Germans Sàbat i agafem la segona travessia a l’esquerra. A dalt del turonet, a la dreta, hi ha un camí tancat amb una cadena, és el camí que ens porta a la Torre Desvern.
Castell de Celrà o Castell del mas Serra. Els forts processos de restauració han donat lloc a grans variacions estructurals. La data d’origen del castell és força incerta, semblaria poder situar-lo en un origen altmedieval, possiblement dels segles X-XI.
Alzina de la Torre Desvern. Amb 20 m d'alçada i 3,43 m de diàmetre, és la més gruixuda del municipi.
Abans de marxar pel camí de darrere la Torre podem observar la gran alzina que l'acompanya.Deixem enrere la torre i just davant nostre, un xic a la dreta, veiem el que havia estat el Castell de Celrà (ara casa particular).Hi passem per davant tombant a l’esquerra. A tocar el Castell hi ha un encreuament de camins. Agafem el que va en direcció al mas Blanc, deixant per un moment el camí asfaltat. Quan tornem a trobar l’enquitranat, seguim el camí asfaltat per veure a uns 25 metres un surolí.
Surolí de cal Rei Vinyes. (Quercus Morisii) Alçada aproximada de 14 metres i volt de soca de 2,30 metres. Té cap a 200 anys. Es va conservar gràcies a l’antic propietari ja que en temps de guerra el comitè feia llenya i ell va demanar que no el tallessin.
Reculem i seguim per aquest camí asfaltat fins al primer mas que ens trobem (cal rei Vinyes). Seguim recte i arribem a un encreuament de quatre camins. Abans d’agafar el de l’esquerra podem veure enfront, a 10 metres, l'alzina de cal Caio.
Seguim pel carrer de l’esquerra. Deixem a la dreta una baixada, el carrer Doctor Romagós, i seguim. Quan acaba la baixada del carrer trobem molts lledoners al marge. El primer de l’esquerra, el Lledoner de Cal Melondre, és el més gruixut.
Alzina de cal Caio. (Quercus Ílex) 13 metres d’alçada aproximada i 2,37 metres de volt de soca. Les branques que donen al camí estan esporgades perquè hi passen els cables del telèfon i la llum. Té cap a 300 anys. Els avis de la propietària actual se la van vendre per llenya però, repensant-s'hi, la van tornar a comprar per a conservar-la.
Lledoner de cal Melondre. (Celtis Australis) Mesura 4,80 metres de volt de soca i uns 10 metres d’alçada. Pràcticament és buit de dins. Només té un costat viu però els rebrots pugen amb força.

Seguim pel mateix carrer fins a l’encreuament dels quatre camins, tombem a l'esquerra cap a can Verai. Seguim pel carrer i a l’encreuament amb el camí de St. Miquel trobem l'Alzina del Torrent del Llop.
Seguim cap a la dreta i a 50 metres a l’esquerra hi ha el camí d’anar al mas Verai. Allà mateix podem observar l’alzina de Can Veray, que presideix l’entrada. No ens enfilem cap a can Verai sinó que seguim pel camí que seguíem. Just davant l’última casa, abans que el camí es faci més estret i ombrívol, veiem a l’esquerra la font d’en Pagès.
Alzina del Torrent del Llop. (Quercus Ílex). Alçada de 18 metres i volt de soca de 2,63 metres. Segons el propietari té uns 100 anys. En fa alguns s’hi va trobar un home cremat i el propietari va haver de netejar-la fins a guarir-la.
Alzina de can Verai. (Quercus Ílex) Alçada aproximada de 14 metres i volt de soca de 2,65 metres. Prop d’aquesta també hi ha un pi, de prop de 300 anys, de 18 metres d’alçada i 3,20 metres de volt de soca.
Font d'en Pagès. La deu es troba a la muntanya del Congost, a uns 300 metres al NO de l’actual font. Aquesta brollava uns 12 litres d’aigua molt bona per hora. Als anys 50 el propietari va traslladar la font on és ara i al cap de deu anys la va tallar. Actualment està en procés de condicionament.

Retrocedim tot el camí que hem fet fins a l’encreuament dels quatre camins. Allà seguim recte i baixem pel carrer Balmes per endinsar-nos al poble. Just al final del carrer, en l’encreuament amb el carrer Doctor Romagós, observem la font Alzina.Baixem pel carrer Orriols, que ens queda a l’esquerra. Un cop travessat el pont, al costat dret ens queda una petita plaça amb una font. És la plaça Cors i la font d’Orriols.
Can Cors. Inicialment el mas devia estar estructurat en tres crugies, però sucessives reformes i ampliacions devien determinar la forma de l'actual casal. La part més antiga correspon a les bandes nord i est, on es conserven en la façana dos extraordinaris finestrals gòtics d'arcs conopials amb arquets i guardapols. Les peces de pedra de l'ampit presenten caps humans i cisellats en aquell material. També són notables els arrencaments del guardapols, amb figures animals i humanes, així com les impostes també cisellades amb elements vegetals. Hi ha una porta dovellada tapiada, que presumiblement fou l'accés principal a l'edifici primitiu. Dins el pati es poden observar gran quantitat d’espècies arbòries i exemplars de mides considerables, d’entre les quals cal destacar un suro, un pi blanc, un cedre, un pinastre, un grèvol, un til·ler, un roure americà, un xiprer i un pi pinyer.
Darrere la font hi ha l'entrada a la casa Cors. Per a poder accedir a l’interior del pati cal demanar permís als masovers.Agafem el carrer Major i arribem a la plaça de l’Església, aquí ens podem fixar en la font de la plaça.
Per retornar al punt d'inici només cal baixar per davant l’església cap a l'avinguda Catalunya, si al final d’aquesta tombem a la dreta ens trobarem altre cop a la plaça del mercat, punt d’on hem sortit.
Font Alzina. Pot tenir entre 150 i 200 anys. Font coneguda per l’aigua bona i fresca que rebia directament i de forma natural de la mina. Estava situada més baixa que el camí, amb uns graons. Actualment és aigua de la xarxa d’abastament municipal.
Font d'Orriols. La primera inscripció data de 1927. Coneguda primerament per la Bassa de can Cors, l’aigua era subministrada pel pou d’en Ponach (la mina). Després es va utilitzar l’aigua sobrant del pou Vilà. Per agafar l’aigua s’havien de baixar els escalons que ara es pugen. Actualment també és aigua de la xarxa d’abastament municipal.













Us podeu descarregar el desplegable en la seva forma original en aquest enllaç (arxius d'imatge jpg comprimits en format zip).


Itinerari 5: Els castells de Celrà


(Cliqueu el plànol per veure'l més gran)

Núm. d’itinerari
5
Tipus d’itinerari
A peu i en bicicleta
Distància total (km)
8 km
Desnivell màxim (m)
86 m
Temps
150 min
Dificultat
Baixa
Senyalització (tipus)
Senyalització amb pals de seguiment
Descripció
Entre la fi del món carolingi i l'inici de l'època feudal, dins del que és l'actual municipi de Celrà, es van construir tres castells a redós dels contraforts septentrionals de les Gavarres: el castell de Palagret, el castell de Celrà i el castell de Barbavella. Aprofitant una situació privilegiada, aquests tres castells controlaven i defensaven l'accés a la ciutat de Girona al mateix temps que feien la funció de control i gestió d'un territori ric en recursos naturals i habitat per una població dispersa.Recorregut
El recorregut s'inicia a la plaça del Mercat de Celrà on podem aparcar el cotxe fàcilment. Girarem a mà esquerra en direcció a Juià. Agafarem el primer trencant a mà dreta que enfila una pujada (c/ Germans Sàbat). Un cop a dalt de tot de la pujada girarem a mà esquerra i seguirem caminant per una carretera asfaltada (c/ Aulet) i deixarem darrere nostre l'escola de l'Aulet. Al cap de pocs metres, a mà dreta, s'inicia un camí de terra que transcorre a través d'un bosc d'alzines. Un cop finalitzat el camí trobarem un altra carretera asfaltada (travessera del Padró) que porta a la urbanització de Palagret. Trencarem a mà esquerra seguint la baixada i seguirem tot recte fins a trobar el tercer trencall a mà dreta. Prendrem el carrer Aumet fins a trobar la riera de Palagret. Haurem de travessar la riera i agafar un petit camí de terra que passa pel davant del forn de calç de can Gich i per can Dofí fins a trobar una petita carretera asfaltada. Seguirem a mà dreta per aquesta carretera fins que s'acaba en una cruïlla de dos camins. El camí de terra de la dreta és el bo. Seguirem aquest camí i no el deixarem fins a trobar el segon trencant a mà dreta.
Baixarem per poder travessar altre cop la riera de Palagret i seguirem caminant per un camí franquejat per uns camps de feixes esgraonades i un bosc d'alzines. Continuarem una llarga estona fins a trobar una bifurcació. Prendrem la pujada que ens queda a mà dreta. Al capdamunt d'aquesta pujada hi ha el castell de Palagret.
Per arribar al castell de Celrà haurem de refer part del camí realitzat fins arribar al punt on hem travessat per primer cop la riera de Palagret. Abans d'entrar altra vegada a la urbanització de Palagret girarem a mà esquerra i seguirem una pista de terra. Passarem pel davant de can Met Taverner. Una vegada fet un camí que voreja una plantació de pins agafarem un petit corriol a mà dreta que s'endinsa pel bosc i que finalment arriba a la font de les Escales. Continuarem el camí fent pujada fins arribar a una carretera asfaltada. A dalt de tot, el castell de Celrà ens queda a mà dreta.
Per continuar la ruta cap al castell de Barbavella seguirem la carretera asfaltada en direcció cap a ponent. Durant una bona estona seguirem tot recte fins arribar a un trencall on hi ha un cartell que ens indica can Verai. Enfilarem la pujada que ens queda a mà esquerra. A dalt de tot de la pujada trencarem a mà esquerra una altra vegada. Un cop que haguem passat pel davant de can Cla de Mas, el castell de Barbavella ens quedarà al davant nostre a dalt d'un petit turó poblat d'alzines.

CASTELL DE CELRÀ
Situat sobre la riera de Mavalls, des del castell de Celrà es té un clar control visual de l'actual nucli de Celrà. El seu origen l'hem de situar als voltants del segle X i la propietat era de la seu de Girona. És l'únic castell que encara avui és habitat i es conserva en bon estat. Les diferents reformes que s'hi han anat succeint al llarg del temps han emmascarat la forma original. És una fortificació de planta quadrada amb un pati central on es situa la torre circular. Al voltant del pati s'hi distribueixen les diferents estances del castell. Al llarg del temps el castell va ser conegut pels noms de les diferents famílies de castlans que administraven els drets del castell com ara els Aguiló, els Vinyoles, els Escala o els Foixà. Finalment aquest castell va ser conegut com a can Serra del Castell.
CASTELL DE BARBAVELLA
El castell de Barbavella, també conegut popularment com el castell dels Carlins o castell dels Moros, es troba situat a ponent del poble de Celrà. Era propietat de l'Hospital nou de Girona. Edificat dalt d'un turó entre el torrent del Llop i el torrent Vermell, tenia un control directe del pas del congost del riu Ter que comunicava la plana empordanesa amb el pla de Girona. És el castell que es conserva en més mal estat. Tot i així encara es poden endevinar dues estances del castell delimitades per potents murs de més d'un metre de gruix. Al costat nord i oest encara es conserva el fossar que defensava aquest petit castell.
CASTELL DE PALAGRET
Està construït a la vessant est de la muntanya de les Planes, en el punt on el torrent del Bou Vell s'uneix amb la riera de Palagret. Des del castell es controlen dos camins que s'endinsen cap a l'interior de les Gavarres, un permet arribar al santuari dels Àngels, l'altre a la muntanya de St. Miquel. Mirant cap al nord es domina tota la vall i plana regada per la riera de Palagret, afluent del riu Ter. Pel costat sud el castell està envoltat i protegit per la massa forestal i muntanyosa de les Gavarres.
El castell és un edifici de planta quadrangular, lleugerament trapezoïdal. Les estructures més ben conservades es troben al costat nord on hi ha parets de més de 8 metres d'alçada. Si ens hi fixem bé podem veure com els murs perimetrals estan defensats per espitlleres que permetien controlar i defensar l'accés al castell. La porta principal es troba situada al costat de ponent. Als costats nord, est i oest es conserva el fossar tallat a la roca. Al sud el desnivell abrupte del terreny feia innecessària aquesta defensa. El setembre de 2002 es van iniciar un seguit de campanyes d'excavacions al castell de Palagret. Les excavacions han permès detectar tres fases constructives que encara no s'han pogut situar cronològicament. També han permès delimitar les diferents estances de l'interior del castell. Aquestes s'organitzaven al voltant d'una sala o pati central. L'habitació situada al costat nord del castell era l'habitació principal.
Els documents més antics que recullen el topònim de Palagret daten dels anys 922 i 940 i ho fan amb la forma Palacroto. Aquests documents ens permeten suposar que la construcció del castell de Palagret s'efectuà entre els segles IX i X. Tot i que el 1088 el castell pertanyia a la Canònica de la catedral de Girona, el feu estava administrat per cavallers com les famílies Peratallada i Sitjar que li retien homenatge i li satisfeien els drets senyorials.
Les excavacions realitzades fins avui dia han permès datar el moment d'abandó del castell a finals segle XV. A la baixa edat mitjana les terres on hi havia les restes del castell enrunat passaren a mans de la família Barrera de Celrà, amb un mas molt proper al castell. És per això que popularment s'ha conegut amb el nom de castell de Mabarrera. Us podeu descarregar el desplegable en la seva forma original en aquest enllaç (arxius d'imatge jpg comprimits en format zip).

IMPORTANT : NI EL COORDINADOR, NI LA COLLA PERDUTS ES FAN RESPONSABLES DE QUALSEVOL INCIDENT....ES DÉURA DE L´EXCURSIONISTA EL ESTAR FEDERAT A LA F.E.C.C. I L´ASEGURANÇA SUPLEÏX QUALSEVOL EVENTUALITAT.